El Govern ha fixat que l’ús de qualsevol mena de mascareta sigui obligatori a la via pública, en espais a l’aire lliure i en qualsevol espai tancat d’ús públic o que es trobi obert al públic, sempre que no sigui possible mantenir una distància de seguretat interpersonal d’almenys dos metres.

És obligatori en persones de sis anys en endavant i recomanable en els nens d’entre tres i cinc anys, segons estableix l’Ordre del Ministeri de Sanitat, publicada el passat dimecres en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Quan he de portar obligatòriament la mascareta?

Cal portar-la en qualsevol situació que es desenvolupi en un espai públic, sota sostre o a l’aire lliure, si no és possible mantenir dos metres de distància entre les persones.

Qui l’ha de portar?

Totes les persones majors de sis anys. Això sí, Sanitat estableix excepcions, per a aquells “que presentin algun tipus de dificultat respiratòria que pugui veure’s agreujada per la utilització de la màscara i a aquelles l’ús de les quals es trobi contraindicat per motius de salut o discapacitat. Així mateix, el seu ús no serà exigible en el desenvolupament d’activitats que resultin incompatibles, com ara la ingesta d’aliments i begudes, així com en circumstàncies en les quals existeixi una causa de força major o situació de necessitat”.

Quin tipus de màscara és la més recomanable?

Existeixen tres tipus de màscares: higièniques, quirúrgiques i professionals FFP2. En el cas de persones sanes i sense símptomes, el Govern recomana l’ús de màscares quirúrgiques i higièniques. Per a persones amb símptomes i malaltes, s’indica específicament l’ús de màscares quirúrgiques, i les FFP2 per a personal sanitari o grups vulnerables per indicació mèdica.

Què passa amb els passejos i pràctica d’esports?

L’ús de la mascareta és obligatori en tot moment, tret que es pugui garantir el manteniment de la distància de seguretat amb la resta de vianants. Per tant, si no existeix aglomeració i es pot caminar sempre a, almenys, dos metres de distància de qualsevol altra persona, el seu ús no serà obligatori.

En el cas de la pràctica d’esports, el millor és buscar recorreguts en els quals no hi hagi molta gent passejant o fent esport. La restricció, en el cas d’estar fent esport, és la mateixa que en caminar. L’ús de màscara només serà obligatori si no es pot garantir una distància de dos metres respecte a la resta de persones que es troben al nostre voltant.

Enfront del COVID-19, en l’actualitat, les úniques mesures eficaces per a evitar un contagi són les de protecció, consistents en l’ús d’equips de protecció individual (mascaretes, guants) i el distanciament de les persones que ens envolten.

Independentment dels consells que podem donar en aquest article, és imprescindible que tots mantinguem un estricte compliment de la normativa i recomanacions que fan públiques les autoritats sanitàries, per la qual cosa els consells que a continuació us proposem no substitueixen a aquesta normativa i recomanacions actualitzades de les autoritats.

Abans de plantejar-se fer esport a l’aire lliure

• Si presentes febre, tos irritativa o dificultat per a respirar no has de sortir al carrer. Has d’abstenir-te de practicar esport i de sortir al carrer en general i consultar amb el teu metge.
• Si has estat, o sospites que has pogut estar en contacte amb pacients sospitosos de patir COVID-19, no realitzis activitat física a l’aire lliure i consulta amb el teu metge.
• Si pateixes alguna malaltia i mai has realitzat esport, consulta amb un especialista abans d’iniciar la pràctica esportiva.

Abans de sortir de casa…

• Utilitza una muda de roba esportiva neta en cada sessió d’entrenament.
• Si has de fer ús de material esportiu, l’has de desinfectar prèviament. Recorda que no es pot utilitzar el mobiliari urbà, tampoc per fer estiraments.
• Abans de sortir és recomanable rentar-se les mans amb sabó o una solució hidroalcohólica.
• Les autoritats poden sol·licitar-te que acrediti la teva edat, si presentes patologies, el teu domicili o la teva condició d’esportista d’elit (si escau). És aconsellable que portis amb la teva documentació.

Durant l’exercici

El distanciament d’altres persones és, en aquests moments, la mesura més efectiva per a evitar el contagi i la transmissió del COVID-19. Durant la pràctica esportiva, hem d’estar sols. La distància a la qual ens hem de situar d’altres practicants variarà en funció de les condicions climatològiques i de l’activitat que realitzem. El virus pot estar present en la suor o en el vapor d’aigua que exhala un esportista, i hem d’evitar que el vent pugui transportar aquestes partícules cap a nosaltres. Per tant, hem d’augmentar les distàncies, seguint aquestes recomanacions:

– Situació estàtica: distanciar-nos d’altres esportistes entre 1,5 a 2 metres.

– Caminada: augmentar la distància entre 4-5 metres.

– Carrera: mantenir almenys 10 metres amb altres esportistes.

Gaudeix de l’esport de manera moderada i segueix atent a les recomanacions i limitacions del Govern per evitar el contagi.

La gran majoria de les preguntes que ens feu a la farmàcia, ja sigui per telèfon o quan veniu a retirar la vostra medicació és sobre el nou coronavirus. Per això avui us parlarem sobre els medicaments que ens poden ajudar a alleujar els símptomes si estàs contagiat i quins no ens faran absolutament cap bé.

Paracetamol i coronavirus

Es recomana l’ús de paracetamol per al tractament simptomàtic de la febre com a primera alternativa. És a dir, si no patim febre o ens trobem bé, no hem de prendre paracetamol sota cap concepte. El paracetamol té molts efectes adversos si no el prenem com toca o el prenem sense cap símptoma, per això es requereix recepta per retirar les caixes d’1 gram. Recorda que automedicar-te només farà mal al teu organisme.

I què succeeix amb l’ibuprofèn?

En relació amb l’ús de l’ibuprofèn, des de l’Agència Espanyola de Medicaments s’ha emès una nota informativa en la qual assenyala que no existeix cap dada en l’actualitat que permeti afirmar un agreujament del COVID-19 a causa de la seva utilització. Per tant, si en el teu tractament crònic el teu metge t’ha receptat l’ibuprofèn, no has de deixar de prendre’l si el teu metge no t’indica el contrari.

Antibiòtics i coronavirus

No s’han d’usar antibiòtics ni com a mitjà de prevenció ni com a tractament del COVID-19. Els antibiòtics només serveixen enfront dels bacteris i han de ser prescrits pel metge per a fer un ús responsable d’aquests. El coronavirus és un virus, pel que no farà que estiguis més protegit o et marxi abans el contagi. Si et recepten antibiòtic estant contagiat és per evitar malalties procedents de bacteris, però no per fer front al covid-19.

Per la teva salut i per la de tots: mentre duri l’estat d’alarma per coronavirus, acudeix a la teva farmàcia només en cas de necessitat. Consulta’ns al nostre telèfon abans de venir a la farmàcia si tens qualsevol dubte.

L’artrosi és la malaltia articular més freqüent al nostre país. Afecta a prop de set milions d’espanyols.  Consisteix en un desgast del cartílag articular que pot ser progressiu.

L’artrosi no és exclusiva de la vellesa

La malaltia pot afectar qualsevol articulació, però les més freqüents són les de les mans, la genolls i la columna vertebral (cervical i lumbar). Contràriament al que moltes persones pensen, l’artrosi no és una malaltia exclusiva de la vellesa; qualsevol pot patir-la, tot i que és més freqüent amb l’edat.

També és més comuna en la dona i en persones genèticament predisposades però, encara que molts d’aquests factors no es poden modificar, evitar la seva aparició i progressió és possible.

Com es diagnostica?

L’artrosi es diagnostica pels símptomes i per l’exploració física que realitza el metge. Una radiografia ajuda, però pot ser que existeixi artrosi i surtin radiografies normals i, a l’inrevés, que en la radiografia es trobi molta artrosi, però aquesta articulació no dolgui. Per això, és fonamental el quadre clínic.

Durant les èpoques fredes, els símptomes de l’artrosi solen empitjorar i això fa que augmentin el nombre de consultes que es fan als consultoris mèdics. Són milions les consultes que per aquest motiu es fan a l’any a Espanya. Per això, us deixem amb les nostres recomanacions amb l’objectiu que conegueu més d’aprop l’artrosis i quins consells podeu seguir per millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

Què podem fer per tractar l’artrosis?

Com a primera opció trobem el tractament farmacològic, en aquest cas, el paracetamol. Com a antiinflamatoris no esteroidals es tendeix a emprar els inhibidors de la COIX-2. En alguns moments poden ser altres analgèsics com el tramadol o la codeïna.

El sulfat de glucosamina i el condroïcti sulfat estimulen la síntesi de matriu extracel·lular del cartílag i sembla que exerceixen un control moderat sobre el dolor articular, si bé els estudis realitzats no mostren resultats totalment definitius. Els corticoides intraarticulars poden ser eficaços en casos puntuals.

L’àcid hialurònic i els factors de creixement plaquetari intraarticulars serveixen per a tractar aquells pacients amb una artrosi refractària al tractament mèdic en tenir un efecte analgèsic-antiinflamatori i protector del teixit.

A més, podem complementar aquests tractaments amb altres no farmacològics com per exemple la fisioteràpia i l’exercici aeròbic (natació, passeig). Necessites més informació? Consulta’ns a la farmàcia!

Sovint les fruites van acompanyades de molts mites que no els fan justícia i que, probablement, ens els crèiem sense parar-nos a pensar si realment són així. Avui parlarem de dos d’ells que són molt comuns. Pren nota!

El plàtan engreixa

És cert que el plàtan té un alt contingut en hidrats de carboni en forma de sucres però aquest sucre no té res a veure amb el sucre de taula o sucre afegit als aliments. Aquest és el sucre saludable natural de les fruites que hem de consumir cada dia.

Posarem un exemple: en una mateixa quantitat de totes dues fruites, el plàtan té més sucre que la poma  però nosaltres no mengem trossets iguals de cada fruita, mengem peces senceres.Per tant, quina és la grandària mitjana d’un i d’un altre? Un plàtan mig pesa 100g i una poma 200g, el doble… 

En conclusió, ingerir una poma ens proporcionarà més sucre que ingerir un plàtan, ja que una peça de poma li doblega el pes a una peça de plàtan. Aquest exemple és simplement per a adonar-se que tot és relatiu i que no cal demonitzar cap fruita, totes són necessàries i saludables, ens aporten molta fibra, vitamines, minerals, i sucre del bo.

Menjar fruites de nit o per a postres engreixa

És important deixar clar que, a l’alimentació, l’ordre de factors no sol alterar el producte. Existeixen múltiples mites que recomanen menjar la fruita al principi del menjar, però l’ordre del seu consum no modificarà que es guanyi més o menys pes; dependrà de la quantitat i tipus d’aliment consumit. De fet qualsevol moment del dia és bo per a menjar fruita fresca. Recorda que les fruites són dels aliments menys calòrics; per tant, l’afirmació és menys lògica encara i no té un suport científic. 

 

Ara sí, ja no tenim excuses per no consumir fruita, també a la nit! I recorda consumir entre 3 i 5 peces de fruita al dia.

Moltes persones netegen les seves oïdes introduint elements com bastonets. Hi ha la creença que d’aquesta manera es realitza una bona neteja de les oïdes, però no, de fet a través d’aquesta acció causem l’efecte contrari. Aquests elements alteren el pH i el contingut d’àcids grassos, treuen la cera i redueixen la capacitat de defensa contra els gèrmens. Aquesta acció inadequada pot comportar a problemes auditius, com la sordesa i provocar que s’acumuli la cera i produeixi un tap en l’oïda.

Consells per netejar correctament les orelles

• Utilitza esprais auditius. Són adequats per a la higiene habitual de l’oïda. El seu ús contribueix a prevenir l’acumulació de cerumen i netejar de manera segura, suau i eficaç, proporcionant una sensació de frescor. 
• Aplicar oli de nadons o d’oliva. Si tens taps de cerumen, aquesta és la millor solució. Pots col·locar unes gotes d’aquest oli per a estovar la cera i a continuació, un trosset de cotó. Deixa-ho actuar tota la nit i l’endemà, elimina l’excés d’oli.
• Vigila amb els bastonets! El seu ús només és recomanable per a netejar la part externa de l’oïda. A més, s’han d’introduir de manera recta i no has d’usar-los per a eliminar el cerumen de la part mitjana.
• Netejar mitjançant activitats quotidianes. Si en determinats moments notem aquest molest tap de cera, podem realitzar una sèrie d’activitats que ajudaran a eliminar-lo de manera natural, com per exemple mastegant xiclet o movent la mandíbula.
• No has d’abusar de la neteja de l’oïda. L’excés de neteja no és bo, ja que, com hem comentat abans, el cerumen és una defensa natural. S’aconsella realitzar-ho una vegada a la setmana.

Recorda que és recomanable deixar que el procés natural de neteja del conducte auditiu faci el seu treball. Aquest consisteix a permetre que la cera que s’ha anat fabricant surti a poc a poc i s’elimini.

La diabetis ocular és una malaltia que va causar més de quatre milions de morts en 2017, i continua sent la principal causa de pèrdua de visió i ceguesa en els adults de 20 i 75 anys de països occidental. Per això, s’acostuma a relacionar amb patologies com les cataractes, el glaucoma neovascular i la retinopatia diabètica.

Un mal control de la patologia, que sol avançar de manera lenta i silenciosa, pot derivar en complicacions que afecten seriosament la qualitat de vida d’aquests pacients, els quals pateixen un risc de pèrdua severa de visió que és 25 vegades superior al de la resta de la població.

Senyals d’alerta de la diabetis ocular

Existeixen diversos factors de risc que poden augmentar les probabilitats de tenir diabetis: el sobrepès i l’obesitat, el sedentarisme, tenir antecedents familiars, així com, altres alteracions metabòliques com el colesterol alt o la hipertensió.

Un altre senyal d’alerta important és la prediabetis, és a dir, un estat previ en el qual ja comencem a detectar canvis en les anàlisis perquè tenim el sucre alt, però no arriba al nivell de diabetis. En aquests casos es pot incidir amb mesures preventives, com una dieta saludable i intentar que la persona no sigui tan sedentària i practiqui exercici. A més de la implicació dels pacients, la col·laboració entre oftalmòlegs, optometristes, endocrinòlegs i educadors en diabetis també és clau per a un maneig integral de la patologia i de les seves complicacions oculars, evitant que arribin a fases severes.

La majoria de pacients diabètics no presenten pèrdua d’agudesa visual fins a fases molt evolucionades del seu procés. Per aquest motiu una bona visió no és una dada significativa d’absència d’afectació. En estats avançats de l’afectació ocular per la diabetis, la disminució de visió pot ser ja irreversible, per la qual cosa mai ha d’esperar-se a arribar a aquesta fase per a consultar a l’oftalmòleg.

Consells per prevenir-la

Realitza un control dels teus nivells de sucre en la sang, ja que la hiperglucèmia augmenta la probabilitat de tenir problemes oculars. El sucre alt en la sang també pot causar visió borrosa que no està relacionada amb la retinopatia diabètica. Aquest tipus de visió borrosa és causada per tenir massa sucre en la sang i aigua en el cristal·lí de l’ull, el qual està en la part frontal de la retina.

També hem de controlar la nostra pressió arterial. Uns valors de menys de 140/90 és una bona meta per als diabètics. Recorda que has de revisar-te la pressió arterial amb freqüència i almenys dues vegades a l’any. Consulta’ns a la farmàcia si necessites més informació.

 

Tots sabem que una embarassada no ha de fumar ni de beure alcohol, però en matèria d’aliments sòlids ja anem una mica més perduts. De fet, a la farmàcia us acostumeu a sorprendre quan us comentem algun d’ells. Per això, avui parlarem sobre quins aliments es millor evitar si estàs embarassada i per què.

En l’embaràs el sistema immunitari es afeblit i no funciona igual que quan no es troba en aquesta situació. Per això, hem de vigilar l’alimentació de l’embarassada i evitar els aliments que tenen més risc de suposar un perill per a la salut de la dona embarassada i del fetus.

Una dels bacteris culpables que les dones embarassades no puguin menjar moltes coses és el bacteri Listeria. Listeria Monocytogenes és un bacteri que suporta temperatures extremes i que té afinitat per la placenta. Efectivament, quan el virus entra a l’organisme, va directament cap al fetus. La solució és sotmetre l’aliment a una temperatura superior dels 50º, ja que el virus no tolera les altes temperatures i mor.

• Neteja i desinfecta totes les fruites i les verdures. El desinfectant alimentari ha de ser el teu auxiliar de cuina durant els 9 mesos d’embaràs.
• Evita els ultraprocessats, el sucre i la sal en excés i els snacks, ja que no aporten res nutricionalment, ni a tu ni al teu nadó.
• Vigila amb la contaminació creuada. Per exemple, si tallem carn fresca amb un ganivet i després l’utilitzem per tallar les verdures s’estaria produint aquesta contaminació.
• No pots penjar carn, peix ni marisc cru. Si és així, ha d’estar prèviament congelat a menys 22° graus durant 48 hores.
• Evita el peix espasa, la tonyina vermella i el peix emperador. Pel seu alt contingut en mercuri s’han d’evitar tant en nens petits com en dones embarassades.
• Has de congelar els embutits a una temperatura de -22° durant 10 dies.
• Els formatges i les llets han d’estar sempre pasteuritzats. En formatges que són mescla de formatges, alguns poden estar pasteuritzats i uns altres no (llegeix bé l’etiqueta abans de comprar alguna cosa).

És convenient aclarir que el suc de fruita natural i el comercial són equivalents pel que fa al seu valor nutricional. A Espanya, el suc de fruita denominat com a tal (no parlem de nèctars o un altre tipus de begudes) no pot portar legalment sucres afegits.

El Grup de Revisió i Posicionament de l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes va publicar ja l’any 2006 que no es pot considerar una ració de suc equivalent a una ració de fruites pel menor contingut en fibra, la possible relació ingesta de suc-sobrepès/obesitat, la relació entre els sucres dels sucs i la càries dental i la relació entre l’alt consum de fruita en nens i el seu estat de salut.

La ingesta de suc és saludable?

L’OMS indica que l’increment o reducció de sucres lliures està relacionat amb canvis paral·lels en el pes corporal i que l’excés de pes corporal a causa del consum de sucre lliure és el resultat d’una ingesta calòrica excessiva. A més, la seva recent revisió sobre els aliments comercials disponibles per a nens indica que “les begudes ensucrades, inclosos els sucs de fruites, aporten poc més que energia i poden desplaçar de la dieta a altres aliments més rics en nutrients” i recomana limitar la quantitat de suc que s’ofereix als nens.

Per tant, un suc de fruita no deu mai substituir o equiparar-se a una ració de fruita sencera. Si, malgrat tot, optem pel suc, hem de recordar que és preferible triar un suc de fruita natural que un envasat perquè els industrials poden contenir sucres afegits i perquè pràcticament eliminen per complet la fibra. Per la quantitat de sucre que contenen poden assemblar-se als refrescos.

Recomanacions saludables per menjar fruita

Les fruites solen menjar-se crues. En absència de calor, el risc de toxiinfeccions alimentàries augmenta. Per tant, aquest risc ha de minimitzar-se amb accions en els diferents punts de la manipulació. A casa, han d’aplicar-se bones pràctiques d’higiene durant la preparació i la conservació dels menjars. És important tenir en compte tres factors fonamentals: netejar, separar i refredar.

Tota la fruita ha de netejar-se (sota aigua abundant) bé perquè no es cuinen abans de consumir. Una bona rentada elimina els bacteris i qualsevol altre residu que pugui haver-se adherit en la superfície. També han de mantenir-se lluny d’aliments crus com la carn de pollastre per a evitar contaminacions creuades.

A l’hora de conservar, ha de tenir-se en compte que les peces que es conserven a temperatura ambient maduren de forma més ràpida. Han de guardar-se en un lloc fresc, a una temperatura de 15 °C-20 °C, preservada de la llum directa i ben ventilat per a evitar l’excés d’humitat. Si la fruita no es consumirà en 3-4 dies és millor conservar-la en la nevera sense netejar-la.

En els accidents de trànsit influeixen molts factors fàcilment recognoscibles, com poden ser l’excés de velocitat, les distraccions o la ingesta d’alcohol. També existeixen altres aspectes que afecten la capacitat de conduir de la persona i, per tant, poden arribar a provocar accidents de major o menor gravetat. Parlem de l’acció d’alguns medicaments, fins i tot els que no requereixen recepta mèdica, que poden disminuir la nostra capacitat de conduir de forma segura.

En general, aquest factor no solem tenir-lo tan present, ja que fins al 80% dels qui consumeixen medicaments que poden influir en la conducció desconeixen aquesta circumstància, segons la Fundació CNAE (Confederació Nacional d’Autoescoles).

D’acord amb aquest mateix organisme, a Espanya, el 5% dels accidents de trànsit estan relacionats amb el consum de certs medicaments. De fet, el 42,1% dels conductors morts en accidents de trànsit en 2017 van presentar resultats positius en alcohol, drogues i/o psicofàrmacs. Es va trobar presència de psicofàrmacs sense associació a altres substàncies en un total de 40 conductors morts en 2017 (6,14%), segons dades de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.

Com afecten els medicaments a la conducció?

Per a començar, no hem d’oblidar que els medicaments tenen un triple efecte: d’una banda, el terapèutic (beneficiós); per un altre, els efectes secundaris; i, en tercer lloc, els possibles efectes adversos si es combinen amb un altre tipus de substàncies (interaccions).

Més en concret, alguns tractaments farmacològics poden interferir de manera més o menys rellevant en la nostra destresa per a conduir. Els efectes més importants d’alguns medicaments sobre la capacitat per a la conducció són:

• Somnolència.
• Pèrdua de coordinació psicomotora i reducció de reflexos.
• Canvis de comportament, confusió, atordiment i marejos.
• Dificultat per a la concentració.
• Trastorns de l’equilibri o sensació de vertigen.
• Problemes en la percepció sensorial, visual, auditiva i de les distàncies.

No obstant això, cal tenir en compte que en algunes circumstàncies, la medicació pot tenir un efecte positiu en la capacitat de conducció, en el sentit que ajuda a controlar certs símptomes de la malaltia del pacient, en el cas que es tracti d’un problema de salut que directament minva aquesta habilitat.

És més, podem esmentar algunes patologies que poden interferir amb la capacitat de conducció: qualsevol classe d’epilèpsia; trastorns convulsius; trastorns psiquiàtrics (depressió, ansietat, esquizofrènia…); malaltia de Parkinson; diabetis; demències; vertígens; trastorns del somni; alteracions greus visuals i/o auditives; alteracions musculars agudes o en l’aparell locomotor; fins i tot malalties cardiovasculars (que poden desembocar en ictus, infart) i algunes al·lèrgies.

Consulta’ns a la farmàcia si tens més dubtes!