Blog

El tractament de les al·lèrgies pot enfocar-se des de la prevenció, la simptomàtica i l’etiologia. Per fer-ho bé, cal començar controlant els processos al·lèrgics per mitjà de la prevenció, utilitzant ulleres de sol, mascaretes, filtres antipol·len al cotxe, purificadors d’aire… Per altra banda, el tractament farmacològic ajudarà a minimitzar-ne les molèsties a partir dels antihistamínics i la vacunació serà la solució per aquells que busquen tractar de forma duradora la simptomatologia de l’al·lèrgia.

Medicaments antihistamínics:

Són els fàrmacs que més s’utilitzen per tractar l’al·lèrgia. Bloquegen l’efecte de la histamina i només s’han de prendre quan es pateixen els símptomes de l’al·lèrgia. Mai de forma preventiva! Els antihistamínics es poden agrupar en: els de primera i els de segona generació.

• Els de primera generació provoquen sedació i somnolència, sequedat de boca, restrenyiment i visió borrosa.
• Els de segona generació no produeixen sedació ni els efectes secundaris dels de primera generació, els clàssics. A més, la majoria de vegades dura més el seu efecte, cosa que els fa més eficients i còmodes.

Els antihistamínics cal prendre’ls segons la simptomatologia que es pateixi i mai de forma preventiva. Només en cas que ho recomani el metge o l’al·lergòleg. També s’aconsella prendre’ls de nit, llegir bé el prospecte i estar atent/a dels possibles efectes secundaris. Altres medicaments com els descongestius nasals o els corticoides també et poden servir d’ajuda per tractar l’al·lèrgia. De fet, l’associació dels antihistamínics amb els descongestius ha demostrat més eficàcia, ja que es minimitza molt més la rinitis. Tot i així, cal tenir en compte que la combinació pot augmentar el nombre i intensitat de reaccions adverses.

En general, els medicaments antihistamínics els pot utilitzar tota la població sempre que hagin estat prèviament pautats per un professional mèdic o farmacèutic. Els infants són uns dels col·lectius que pateix les al·lèrgies estacionals de manera més intensa i aquests no poden prendre antihistamínics sense recepta si tenen menys de 6 anys. De la mateixa manera, embarassades i mares lactants han de fer especial atenció a l’ús d’aquests medicaments i només prendre’n sota supervisió mèdica. 

Si pateixes al·lèrgia al pol·len i necessites medicar-te, tingues presents aquests consells:

• No t’automediquis.
• Llegeix sempre el prospecte dels medicaments.
• Si el metge/ssa no t’ho recomana, no prenguis medicaments antial·lèrgia durant més de 4 dies seguits.
• Si estàs embarassada o donant el pit, consulta al teu metge quins medicaments pots prendre.
• Sigues conscient dels efectes secundaris dels antihistamínics.
• Vigila les interaccions amb altres medicaments.
• Fes especial atenció si pateixes glaucoma, epilèpsia, hipertiroïdisme, cardiopatia, hipertensió arterial, insuficiència renal o diabetis.
• No descartis la vacunació per eliminar els símptomes de forma duradora.

Ets al·lèrgic i/o et queda algun dubte? Pregunta’ns! 🙂

Els taps de cera es formen a partir del cerumen (substància que es crea a les glàndules ceruminoses i sebàcies). El cerumen, quan fa temps que es troba al conducte auditiu, se solidifica i dóna lloc a la cera. Tot i així, i a diferència del que s’acostuma a pensar, la cera realitza una funció molt important per la salut de les nostres orelles, ja que les protegeixen de fongs i bacteris gràcies al seu pH àcid i de l’aigua, brutícia, pols i altres partícules que puguin entrar-hi i arribar al timpà.

 

La cera es produeix al conducte auditiu extern de forma constant i normalment no s’acumula, perquè quan parlem, masteguem o badallem es desplaça cap enfora i acaba eliminant-se amb els nostres hàbits d’higiene habituals. Tot i així, de vegades el mecanisme d’autoneteja de l’orella pot fallar i fer que el cerumen es vagi acumulant i acabi formant taps de cera, un dels motius més freqüents de consulta a les Àrees d’Atenció Primària!

 

Els taps de cera poden arribar a ser molt molestos i sobretot, impedeixen que puguem sentir-hi del tot. Saps per què es poden formar? A banda de tenir un problema en el mecanisme d’autoneteja, també es poden produir per un excés de secreció, per l’ús de bastonets de cotó, que agreugen el problema, l’ús d’audiòfons, tenir els conductes auditius estrets o deformes, tenir molt pèl a les orelles, haver-se operat de l’orella/es o l’edat (les secrecions tendeixen a ressecar-se).

 

Com saber que tens un tap de cera?

Pots reconèixer-ho si quan mastegues notes alguna cosa que es mou dins l’orella, si sents acúfens o si tens mal d’orella, picor, mareig o vertigen. També si notes que hi sents menys o si utilitzant audiòfons notes que la teva capacitat auditiva ha disminuït (pot ser que el cerumen tapi l’audiòfon i impedeixi que funcioni correctament).

 

Per prevenir els taps de cera, el millor és:

• Retirar el cerumen que surt a l’exterior.
• No utilitzar cap objecte per treure-la. Podries empènyer el cerumen més endins i fer-te mal al canal auditiu o perforar-te el timpà. Tampoc utilitzis esprais o difusors d’aigua marina, ja que poden augmentar el risc d’infeccions, ni cons.
• Vés al metge si notes que perds oïda o algun dels símptomes descrits anteriorment.

 

Si et queda algun dubte, deixa’ns un comentari o contacta amb nosaltres! Estarem encantats d’ajudar-te 🙂

Tant si ets esportista professional com amateur necessites suplir les calories que has gastat durant l’activitat física. Seguir una dieta equilibrada és la base per aportar les quantitats que el cos necessita d’hidrats de carboni, greixos, proteïnes… Tot i així, de vegades, seguir una dieta equilibrada no és suficient per complir amb la despesa energètica i nutricional que el cos fa quan s’exercita. Per cobrir carències els suplements nutricionals són una bona solució! Ja sigui en forma de càpsules, pastilles, pols… és importantíssim respectar les dosis diàries recomanades i cal que t’assessoris prèviament de quin complement necessites i per què.

Un error comú és pensar que els suplements substitueixen una dieta saludable. En cap cas hauria de ser així. Els suplements esportius estan ideats per suplementar la dieta, no per substituir-la. Amb un bon diagnòstic i implementació d’aquests complements, els entrenaments milloren, així com el rendiment i la recuperació després de fer esport.

 

Quins suplements són recomanables?

Suplements que reforcen el sistema immune:

Quan el cos està cansat, després dels entrenaments, és quan els virus i els bacteris tendeixen a atacar el cos, per aquest motiu, prendre suplements és molt positiu.

Vitamines, minerals i altres nutrients

Els micronutrients controlen i regulen el metabolisme i són essencials per mantenir l’organisme en funcionament. Aquests nutrients es poden aconseguir mitjançant la dieta i els suplements. Minerals com el calci, el ferro, el zinc o el magnesi són els més consumits per esportistes, ja que ajuden a mantenir els ossos forts, el transport d’oxigen a les cèl·lules, a prevenir l’estrès oxidatiu, la regeneració de les lesions musculars, la relaxació dels músculs i el bon funcionament del cor.

Pel que fa a les vitamines, caldria consumir-ne de tots els tipus, ja que són ideals per assegurar el bon funcionament del metabolisme energètic, del ferro, del glucogen, redueixen el cansament i la fatiga, contribueixen al bon funcionament cardíac i muscular, reforcen el sistema immunitari i mantenen els ossos i els cartílags a to.

Altres nutrients indispensables si l’esport que practiques és extenuant són el seleni, els polifenols i els suplements a base d’hidrats de carboni, proteïnes i aminoàcids, que contribueixen a la recuperació muscular.

No tens clar quin suplement podria ser millor per a tu? Segons l’esport que practiquis i la quantitat d’hores que dediquis a entrenar-te, caldrà que optis per un o altre. Contacta amb nosaltres o amb un dietista/professional de la salut per assegurar que consumeixes el suplement ideal per a tu!

La pell és l’òrgan més extens del nostre cos i està formada per l’hipoderma, la dermis i l’epidermis, la capa externa que protegeix les altres dos. Una de les principals funcions de la pell és protegir-nos contra les toxines, els bacteris i bàsicament, totes les influències externes (calor, fred, sol, productes químics…).

Quan parlem de flora cutània ens referim a tots els microorganismes que hi habiten (en són molts!): bacteris, fongs, àcars i fins i tot, virus. En condicions normals la microbiota de la pell es manté amb equilibri constituint un ecosistema complex però perfecte, que manté activa la funció protectora de la pell. És quan aquest equilibri es trenca o s’altera que en podem sofrir les conseqüències.

 

La microbiota o flora cutània es divideix en dos tipus:

La microbiota resident: composta per microorganismes que viuen i es multipliquen de forma sistemàtica a la superfície cutània.

La microbiota transitòria: composta pels microorganismes que no s’adhereixen a la pell de forma permanent.

 

Els microorganismes que podem trobar a la pell no sempre són els mateixos i acostumen a variar segons en quina part del cos es troben, el gruix de la pell, la densitat de fol·licles i glàndules sebàcies… En algunes parts del cos hi poden habitar centenars de varietats de microorganismes!

 

A banda de les característiques de la pell com la zona, el gruix, etc. també influeixen en la composició i la salut de la pell factors personals determinants com l’edat, el sexe, la raça, l’estat del sistema immunològic, la hidratació, els hàbits d’higiene, la manera de vestir, els fàrmacs que es prenguin, el grau d’humitat i temperatura, l’entorn pròxim de cada persona…

 

Quan s’altera la flora cutània no hi ha una relació estable entre els diferents microorganismes. En aquests casos una espècie tendeix a beneficiar-se d’una altra. Els factors que alteren més la flora i que poden arribar a trencar-ne l’equilibri són: una dieta desequilibrada rica en greixos i sucres, els antibiòtics, la contaminació, l’estrès, hàbits d’higiene inadequats, utilitzar productes irritants… Quan la flora cutània no és estable, microorganismes que abans actuaven positivament sobre la pell poden danyar-la i fins i tot provocar infeccions.

 

Si vols tenir la pell en perfectes condicions, tingues present aquests hàbits:

• Troba l’equilibri en la teva higiene personal (no n’abusis)
• Utilitza productes higiènics respectuosos amb la pell
• Tracta la pell amb cura
• Cuida la teva alimentació
• Hidrata’t sovint
• Protegeix la pell del sol
• Evita vestir amb pells sintètiques i opta per fibres naturals com el cotó o el lli
• No t’estressis en excés i dorm les hores necessàries
• No t’automediquis

El cabell està format, a grans trets, per dues seccions concèntriques. Una capa externa o cutícula, que serveix com a protecció i que està formada per cèl·lules mortes, i la capa interna, on es troben els pigments que donen color a cabells i la major part de la queratina que li dóna forma.

El clima, els productes que fas servir, la dieta i els hàbits de vida afecten directament al teu organisme i, per descomptat, també afecten el teu cabell. Estar atent/a a l’estat del teu cabell és important. Al analitzar-ho minuciosament, es descobreix que, juntament amb altres símptomes que normalment no tenim en compte, el cabell es converteix en un indicador que assenyala de manera clara algunes errades del funcionament de l’organisme.

 

Caspa

 

Més enllà de les incomoditats i la mala imatge, cal tenir en compte que la caspa pot aparèixer per múltiples motius. Un d’ells és com a resultat d’una afició a les dietes, especialment de “descàrrega”, quan s’eliminen gairebé del tot, o considerablement, els greixos i carbohidrats de l’alimentació. L’aparició de la caspa també et pot estar donant senyals de problemes amb el tracte gastrointestinal o immunodeficiència.

 

Cabells blancs

 

El motiu més comú de l’aparició dels cabells blancs és la pèrdua de la melanina de cabells. Aquesta apareix normalment a partir dels 40 anys, i de vegades, dels 30. Però cada vegada ens trobem a la farmàcia amb l’aparició de cabells sense pigment en edats més primerenques, la causa també pot ser un senyal d’estrès.

Alguns especialistes diuen que la seva aparició és només qüestió genètica, però altres sostenen que el cortisol elevat en sang (producte de l’estrès) impedeix la bona absorció de la melanina en els fol·licles pilosos.

 

Caiguda abundant

 

Es considera una caiguda abundant del cabell a partir de 150 cabells al dia. Si la teva caiguda va més enllà del què detectes en el raspallat o a la dutxa, podries estar experimentant problemes hormonals, estrès, t’estàs alimentant malament o tens alguna cosa més greu com problemes de tiroides, diabetis o lupus. Sempre és millor descartar aquestes malalties assistint a metge.

 

Descamació del cabell

 

Pot ser símptoma d’una malaltia greu, com el lupus, l’artritis reumatoide o la malaltia de Crohn. No és un símptoma inequívoc, però és recomanable anar al metge per prevenció.

 

El cabell no creix

 

Si notes que el teu cabell no creix o creix massa a poc a poc, és un símptoma que no estàs menjant suficients proteïnes. El cabell està compost bàsicament d’elles, per això, si et falten en l’organisme, li costa obrir-se camí. És probable que els nutrients que ingerim s’estiguin destinant a altres funcions.

L’estrès pot convertir-se en un dels motius pels quals no creix el cabell tan ràpid com ens agradaria. Això sol passar, sobretot, en els casos d’estrès crònic.

A vegades, l’estrès pot derivar en problemes de pell que provoquen la irritació al cuir cabellut. Això provoca que els fol·licles pilosos s’inflamin i els cabells caiguin amb més facilitat

Si el nostre cos no rep els nutrients necessaris, intentarà aprofitar al màxim els pocs que té per a altres funcions més urgents que el creixement de cabells.

 

Sense brillantor i apagat

 

Ocorre quan s’altera la cutícula, que és la capa superficial de cabells. Aquest canvi pot venir motivat per molts motius, com la ingesta d’algun tipus de medicament. Però la majoria de les causes estan relacionades amb l’estil de vida. En aquest cas no té per què ser un símptoma de mala salut sinó de costums com utilitzar coloracions permanents i planxes o el mateix sol fan que s’escami i s’obri i, per tant, brilli menys. Deixar d’utilitzar planxes, protegir a l’estiu, fer servir un xampú adequat per al teu cabell i una mascareta un cop per setmana, hauria de ser suficient perquè notis la millora.

La tardor i l’hivern són estacions en què la circulació dels virus és forta, més enllà de la Covid-19. Per enfortir el sistema immunitari i evitar emmalaltir, seguiu els consells dels nostres experts.

 

Centreu-vos en els probiòtics

 

En primer lloc, recordeu que el 70% del nostre sistema immunitari es troba a l’intestí, per tant, sempre és una bona idea prendre probiòtics (lactobacils) per enfortir la mucosa intestinal, abans que s’intensifica la circulació dels virus, sobretot en persones grans o persones amb altres patologies com hipertensió, bronquitis o malalties cròniques com la diabetis.

 

S’ha demostrat que prendre una barreja de lactobacils cada dia durant 12 setmanes redueix el risc de refredar-se. Es troben en iogurts o en suplements alimentaris.

 

Un clàssic: beure suc de taronja

 

Feu-ho cada matí per mantenir-vos en forma. A més la taronja conté una quantitat significativa de tiamina o vitamina del grup B, potassi i sucres que donen energia per tota la jornada. El millor és esprémer les taronges a casa, i podeu guardar el suc de taronja durant dos o tres dies a la nevera, ja que la pèrdua de vitamines és un mite. 

 

Relaxeu-vos amb magnesi

 

Alguns estudis indiquen que el clorur de magnesi estimula els glòbuls blancs. Però és sobretot per la seva acció contra la fatiga que es recomana. 

 

El trobareu en aliments com sardines en oli, marisc, cacau, cafè, xocolata negra amb un 70% de cacau, anacards, ametlles, espècies (llavors de comí, coriandre, curri, gingebre mòlt, etc.), 

 

Dormir suficient i bé

 

Una nit sense dormir és suficient per debilitar el sistema immunitari, ja que redueix el nombre d’una família específica de glòbuls blancs. Els metges recomanen dormir 7 o 8 hores cada dia.

 

Fer pauses per desestressar-se

 

Ioga, jardineria, lectura, pel·lícules, passejades o trucades amb amics… L’activitat en si no té importància. L’important és relaxar-se, ja que l’estrès, la fatiga i l’excés de feina debiliten el sistema immunitari.

 

Fer activitat física regularment

 

L’exercici moderat, és a dir, caminar de 30 a 60 minuts al dia, la majoria dels dies de la setmana, és beneficiós i immunoestimulador. Redueix el risc d’infeccions respiratòries en un 40% aproximadament.

 

Tanmateix, tampoc és bo excedir-se, l’exercici intens i prolongat pot debilitar el sistema immunitari, facilitant l’entrada i la multiplicació de virus al cos.

 

Busqueu la vitamina D

 

La vitamina D activa els glòbuls blancs (limfòcits T) necessaris per fabricar anticossos i destruir els gèrmens. En els aliments, es troba principalment en peixos, fetge de bacallà, arengades fumades, verat, sardines, anxoves…

 

En dones i persones grans en postmenopausa, que normalment tenen una manca de vitamina D, es recomana que prenguin una dosi més gran, tres o quatre vegades la dosi diària recomanada (1.000 unitats), en forma de medicaments o suplements.

La preocupació per la pandèmia s’estén gairebé més ràpid que el virus en si. Meditació, desintoxicació digital… Què podem fer per no entrar en pànic? 

 

La nova onada de contagis ha fet que tornem a estar més preocupats i angoixats per la situació, sobretot ara que ja sabem què és veure el col·lapse dels hospitals i haver d’estar tancats a casa durant molt de temps. 

 

Per reduir el risc de contagi, les autoritats sanitàries recomanen aplicar les mesures habituals en cas d’epidèmia: reduir la mobilitat, rentar-se les mans, tossir o esternudar al colze, utilitzar teixits d’un sol ús, no tocar-se la cara amb les mans i evitar les encaixades de mans o les abraçades. No obstant, el fet que hi hagi mesures no evita la nostra angoixa i por pel nostre futur i el de la nostra gent. 

 

Per què la situació ens crea ansietat?

 

L’ansietat és un mecanisme de supervivència que fa que ens anticipem de forma negativa a alguna cosa que encara no ha passat i potser ni tan sols passarà. És a dir, davant la incertesa considerem immediatament el pitjor dels casos. És com posar la tireta abans de la ferida. Algunes persones tendeixen a deixar-se envair per pensaments negatius. I tot això és normal, és absolutament comprensible sentir-se estressat, ansiós o trist, però cal mantenir la calma i pensar en tots els possibles escenaris, no només en el pitjor.

 

Segons els experts en psicologia, algunes reaccions s’expliquen per una pèrdua de la zona de confort i de la comoditat de la vida “normal”. Recordem les prestatgeries buides dels supermercats o l’escassetat de productes hidroalcohòlics a les farmàcies, allò va generar un comportament de pànic generalitzat. La gent té pànic perquè té por de ser infectada, té por de morir, té por de perdre algú o alguna cosa.

 

Desintoxicació digital 

 

La desinformació ha tingut un paper rellevant en la pandèmia de COVID-19. Una societat que anhela desesperadament dades fiables ha contribuït a una pandèmia paral·lela, un “Infodemia”. Segons Fundéu, el terme «Infodemia» s’utilitza per referir-se a la sobreabundància d’informació (alguna rigorosa i una altra falsa) sobre un tema. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha utilitzat aquest terme durant molt de temps per referir-se a l’excés d’informació sobre un tema, constituïda en gran part per rumors o mentides que dificulten a les persones trobar recursos fidedignes i una guia de confiança quan la necessiten.

 

Els mitjans de comunicació, les xarxes socials, les discussions amb amics… cada dia ens arriba informació nova i diferent sobre aquest virus. La multiplicació d’informacions confonen, són contradictòries i per tant provoquen ansietat. 

 

Conclusió: permeteu-vos apagar les notificacions del telèfon i limitar-vos a algunes fonts d’informació fiables per evitar la por que generen algunes notícies falses.

 

Identifiqueu la vostra por per entendre-la millor

 

La clau per reduir l’ansietat és identificar-la i posar-li un nom perquè en siguem conscients. La por és una emoció natural. Serveix per alertar-nos en cas de perill i ens pot ajudar a prendre decisions positives, però no ens ha de paralitzar. Aposteu per la metacognició, és a dir, veure en perspectiva els nostres pensaments i sentiments i prendre consciència de la nostra por. 

 

Preneu-vos el temps per apuntar els vostres pensaments en una llibreta o parlar-ho amb els vostres amics o familiars. Centreu-vos en allò que podeu controlar en lloc d’intentar resoldre un problema la solució del qual no està al vostre abast.

 

Meditació per tornar a centrar-vos en allò essencial

 

Practicar la meditació i el mindfulness us permetrà recuperar la calma en situacions d’estrès, però també veure amb més claredat. Quan les ansietats us assaltin, concentreu-vos en la respiració per tornar a centrar-vos en vosaltres mateixos i ser conscients que només importa l’aquí i l’ara. Així, la meditació us permetrà domar i calmar la vostra ansietat.

Les persones celíaques es veuen obligades a estar contínuament a la recerca i captura d’aliments sense gluten tot assegurant una ingesta suficient de nutrients essencials. Compartim alguns consells per mantenir una dieta equilibrada malgrat les restriccions que  la celiaquia comporta.

 

1 – Saber llegir les etiquetes

 

Menjars preparats, salses, salsitxes… El gluten dóna textura i per això és present a llocs on no t’imaginaries. Cal comprovar que no s’especifiqui “pot contenir traces de gluten”.

 

2 – Tornar a cuinar a casa

 

La celiaquia provoca una disfunció de la paret intestinal que disminueix l’absorció de nutrients (ferro, vit. A, B, E i K …). És preferible triar aliments crus, es redueix el risc d’ingerir gluten. La majoria dels productes processats, especialment els additius que presumeixen de tenir poc contingut de greixos, contenen gluten de diferents formes. Seleccionant els ingredients i preparant els àpats vosaltres mateixos, no només eviteu consumir gluten, sinó que també gestioneu molt millor la ingesta de sucre i greixos i, per tant, el valor calòric.

 

3 – Descobriu altres llavors i cereals

 

Per substituir el blat i els seus derivats (pasta, pa, sèmola, etc.), pensem naturalment en l’arròs, el blat de moro i els seus derivats (farina, polenta) o les patates. Però també pensem en la quinoa, mill, mandioca, blat sarraí… Actualment es troben en tots els supermercats i es poden cuinar fàcilment. 

 

4 – Els llegums, els millors aliats

Les llenties, els cigrons o les mongetes seques són fonts d’hidrats de carboni, combustibles essencials per al cos i sense cap mena de gluten. Tenen l’avantatge de ser rics en proteïnes vegetals, fibres, vitamines del grup B i minerals com el magnesi.

 

5 – Feu el pa a casa

 

Això és el més complicat per la majoria, renunciar al pa. L’única manera de menjar pa sense gluten que no contingui massa additius és fer-ho nosaltres mateixos a casa amb farina de  cigró, arròs o blat sarraí, la farina més utilitzada també per fer crêpes, pastissos, etc.

 

6 – Trieu arròs integral, i no blanc

 

D’aquesta manera ens assegurem millors subministraments de vitamines i minerals del grup B, que s’eliminen en gran mesura mitjançant la refinació industrial.

 

7 – Consumiu fruites, verdures i olis vegetals cada dia

 

Les fruites i verdures aporten un màxim de vitamines i minerals. Pel que fa als olis vegetals, són rics en vitamines liposolubles (A, E i K), sovint deficitàries en pacients celíacs.

 

8 – Mastegar sense pressa

Mastegar bé els aliments abans d’empassar-los facilita l’absorció de micronutrients.

 

I recorda, acostumeu-vos a anar més al mercat que al supermercat, allà hi trobareu producte natural, sense envasar, i és com menys risc correu de comprar productes contaminats amb gluten.

El calci és un mineral essencial per a la bona salut dels ossos, les dents, el cor i els músculs. Atès que el cos humà no és capaç de fabricar calci per si sol, és imprescindible que l’ingerim externament, ja que la manca de calci pot causar problemes a llarg termini a les dents i sobretot als ossos. El calci és necessari per al creixement de l’esquelet i el manteniment de la salut òssia. Hi ha certes afectacions que poden patir les persones que no han consumit prou calci durant la seva vida, el més important dels quals és l’osteoporosi. És una malaltia caracteritzada per un debilitament dels ossos que comporta un major risc de fractures.

 

Cal tenir en compte que la manca de calci durant la infància o l’adolescència pot fer que els ossos no arribin a la seva massa òssia normal a l’edat adulta. 

 

La quantitat total de calci que els adults necessiten cada dia provinents d’aliments i suplements de calci:

 

19 a 50 anys: 1,000 mg / dia

51 a 70 anys: homes – 1,000 mg / dia; dones – 1,200 mg / dia

71 anys en endavant: 1,200 mg / dia

 

Complements amb calci, quins triar? 

 

A la farmàcia trobareu diferents sals de calci, com ara carbonat de calci, citrat, lactat o gluconat. Abans d’escollir un suplement, primer heu de determinar quines són les vostres necessitats de calci. A continuació, consulteu l’etiqueta del producte per trobar la quantitat de calci elemental que conté. Per exemple, un suplement de carbonat de calci de 1250 mg conté 500 mg de calci elemental. 

La vitamina D es necessita per ajudar al cos a absorbir el calci. Podeu obtenir vitamina D dels aliments i exposant la pell a la llum del sol. Algunes formes de suplements de calci també contenen vitamina D però el teu metge hauria de determinar si en necessiteu. 

 

La vostra tolerància anterior a les pastilles de calci també pot influir en la vostra elecció. Les pastilles de calci poden causar acidesa, nàusees i restrenyiment. El vostre farmacèutic també us pot assessorar sobre com tractar els efectes secundaris si els experimenta.

 

Com prendre els suplements de calci?

 

• Preneu-los mentre mengeu  i amb un got d’aigua ple. Això reduirà el risc d’efectes secundaris digestius com malestar estomacal. A més, el calci s’absorbeix millor quan es pren amb els aliments

• Separeu els comprimits si n’heu de prendre més d’un al dia, ja que el cos no pot absorbir més de 500 mg alhora.
• Pregunteu al farmacèutic si prendre calci pot interactuar amb els medicaments que preneu

 

Invertir en la salut dels ossos és una cosa que hauria de començar en la infància i continuar durant tota la vida. Mai no és tard per començar a pensar-hi! Garantir una ingesta adequada de calci és una mesura senzilla i accessible per evitar problemes de salut greus. Si el vostre esquelet pogués parlar, sens dubte, us donaria les gràcies!

Com ja sabem, la pell té una barrera protectora natural que impedeix que els bacteris nocius penetrin en el cos i limita la pèrdua d’aigua, de manera que ens manté hidratats. Per això, si en algun moment sents -o has sentit- la pell deshidratada, tens vermellors o tibantor, és possible que el teu mantell hidrolipídic s’hagi vist afectat.

Et pica la pell quan surts de la dutxa?

Una de les possibles causes és el sabó que fas servir a la dutxa. Els sabons tradicionals contenen substàncies alcalines que alteren el pH natural de la pell i dissolen aquestes altres substàncies que componen, precisament, el mantell hidrolipídic. Per aquest motiu, l’ús dels netejadors syndet és cada vegada més habitual.

Què són els syndets? 

La paraula syndet sorgeix de la unió dels termes “synthetic detergent” (detergent sintètic). El que caracteritza aquests productes és que estan formulats amb diferents detergents sintètics tensioactius que són afins al greix i repel·leixen l’aigua. Conformen estructures que envolten la brutícia i aquesta s’elimina posteriorment per l’aigua. 

I quins avantatges tenen?

El principal avantatge dels syndet és que tenen un pH més afí al de la pell -entre 5 i 7-, de manera que proporcionen una neteja més suau i respectuosa, evitant les irritacions. Així, són la millor opció per a les pells sensibles i també per a la dels nadons. En la seva composició podem trobar emulgents, humectants i conservants, i també permeten incorporar additius, colorants o perfums, cosa incompatible amb els sabons tradicionals. 

Els reconeixeràs perquè a l’etiqueta trobaràs les indicacions “syndet”, “soap free” o “sense sabó”. Perquè la pell no es ressenti, també has d’evitar dutxar-te o banyar-te amb l’aigua massa calenta o passar-te massa temps sota l’aigua.

Ara que ja saps la diferència, demana’ns quines opcions pots trobar a la nostra farmàcia.