La preocupació per la pandèmia s’estén gairebé més ràpid que el virus en si. Meditació, desintoxicació digital… Què podem fer per no entrar en pànic? 

 

La nova onada de contagis ha fet que tornem a estar més preocupats i angoixats per la situació, sobretot ara que ja sabem què és veure el col·lapse dels hospitals i haver d’estar tancats a casa durant molt de temps. 

 

Per reduir el risc de contagi, les autoritats sanitàries recomanen aplicar les mesures habituals en cas d’epidèmia: reduir la mobilitat, rentar-se les mans, tossir o esternudar al colze, utilitzar teixits d’un sol ús, no tocar-se la cara amb les mans i evitar les encaixades de mans o les abraçades. No obstant, el fet que hi hagi mesures no evita la nostra angoixa i por pel nostre futur i el de la nostra gent. 

 

Per què la situació ens crea ansietat?

 

L’ansietat és un mecanisme de supervivència que fa que ens anticipem de forma negativa a alguna cosa que encara no ha passat i potser ni tan sols passarà. És a dir, davant la incertesa considerem immediatament el pitjor dels casos. És com posar la tireta abans de la ferida. Algunes persones tendeixen a deixar-se envair per pensaments negatius. I tot això és normal, és absolutament comprensible sentir-se estressat, ansiós o trist, però cal mantenir la calma i pensar en tots els possibles escenaris, no només en el pitjor.

 

Segons els experts en psicologia, algunes reaccions s’expliquen per una pèrdua de la zona de confort i de la comoditat de la vida “normal”. Recordem les prestatgeries buides dels supermercats o l’escassetat de productes hidroalcohòlics a les farmàcies, allò va generar un comportament de pànic generalitzat. La gent té pànic perquè té por de ser infectada, té por de morir, té por de perdre algú o alguna cosa.

 

Desintoxicació digital 

 

La desinformació ha tingut un paper rellevant en la pandèmia de COVID-19. Una societat que anhela desesperadament dades fiables ha contribuït a una pandèmia paral·lela, un «Infodemia». Segons Fundéu, el terme «Infodemia» s’utilitza per referir-se a la sobreabundància d’informació (alguna rigorosa i una altra falsa) sobre un tema. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha utilitzat aquest terme durant molt de temps per referir-se a l’excés d’informació sobre un tema, constituïda en gran part per rumors o mentides que dificulten a les persones trobar recursos fidedignes i una guia de confiança quan la necessiten.

 

Els mitjans de comunicació, les xarxes socials, les discussions amb amics… cada dia ens arriba informació nova i diferent sobre aquest virus. La multiplicació d’informacions confonen, són contradictòries i per tant provoquen ansietat. 

 

Conclusió: permeteu-vos apagar les notificacions del telèfon i limitar-vos a algunes fonts d’informació fiables per evitar la por que generen algunes notícies falses.

 

Identifiqueu la vostra por per entendre-la millor

 

La clau per reduir l’ansietat és identificar-la i posar-li un nom perquè en siguem conscients. La por és una emoció natural. Serveix per alertar-nos en cas de perill i ens pot ajudar a prendre decisions positives, però no ens ha de paralitzar. Aposteu per la metacognició, és a dir, veure en perspectiva els nostres pensaments i sentiments i prendre consciència de la nostra por. 

 

Preneu-vos el temps per apuntar els vostres pensaments en una llibreta o parlar-ho amb els vostres amics o familiars. Centreu-vos en allò que podeu controlar en lloc d’intentar resoldre un problema la solució del qual no està al vostre abast.

 

Meditació per tornar a centrar-vos en allò essencial

 

Practicar la meditació i el mindfulness us permetrà recuperar la calma en situacions d’estrès, però també veure amb més claredat. Quan les ansietats us assaltin, concentreu-vos en la respiració per tornar a centrar-vos en vosaltres mateixos i ser conscients que només importa l’aquí i l’ara. Així, la meditació us permetrà domar i calmar la vostra ansietat.

Les persones celíaques es veuen obligades a estar contínuament a la recerca i captura d’aliments sense gluten tot assegurant una ingesta suficient de nutrients essencials. Compartim alguns consells per mantenir una dieta equilibrada malgrat les restriccions que  la celiaquia comporta.

 

1 – Saber llegir les etiquetes

 

Menjars preparats, salses, salsitxes… El gluten dóna textura i per això és present a llocs on no t’imaginaries. Cal comprovar que no s’especifiqui «pot contenir traces de gluten».

 

2 – Tornar a cuinar a casa

 

La celiaquia provoca una disfunció de la paret intestinal que disminueix l’absorció de nutrients (ferro, vit. A, B, E i K …). És preferible triar aliments crus, es redueix el risc d’ingerir gluten. La majoria dels productes processats, especialment els additius que presumeixen de tenir poc contingut de greixos, contenen gluten de diferents formes. Seleccionant els ingredients i preparant els àpats vosaltres mateixos, no només eviteu consumir gluten, sinó que també gestioneu molt millor la ingesta de sucre i greixos i, per tant, el valor calòric.

 

3 – Descobriu altres llavors i cereals

 

Per substituir el blat i els seus derivats (pasta, pa, sèmola, etc.), pensem naturalment en l’arròs, el blat de moro i els seus derivats (farina, polenta) o les patates. Però també pensem en la quinoa, mill, mandioca, blat sarraí… Actualment es troben en tots els supermercats i es poden cuinar fàcilment. 

 

4 – Els llegums, els millors aliats

Les llenties, els cigrons o les mongetes seques són fonts d’hidrats de carboni, combustibles essencials per al cos i sense cap mena de gluten. Tenen l’avantatge de ser rics en proteïnes vegetals, fibres, vitamines del grup B i minerals com el magnesi.

 

5 – Feu el pa a casa

 

Això és el més complicat per la majoria, renunciar al pa. L’única manera de menjar pa sense gluten que no contingui massa additius és fer-ho nosaltres mateixos a casa amb farina de  cigró, arròs o blat sarraí, la farina més utilitzada també per fer crêpes, pastissos, etc.

 

6 – Trieu arròs integral, i no blanc

 

D’aquesta manera ens assegurem millors subministraments de vitamines i minerals del grup B, que s’eliminen en gran mesura mitjançant la refinació industrial.

 

7 – Consumiu fruites, verdures i olis vegetals cada dia

 

Les fruites i verdures aporten un màxim de vitamines i minerals. Pel que fa als olis vegetals, són rics en vitamines liposolubles (A, E i K), sovint deficitàries en pacients celíacs.

 

8 – Mastegar sense pressa

Mastegar bé els aliments abans d’empassar-los facilita l’absorció de micronutrients.

 

I recorda, acostumeu-vos a anar més al mercat que al supermercat, allà hi trobareu producte natural, sense envasar, i és com menys risc correu de comprar productes contaminats amb gluten.

El calci és un mineral essencial per a la bona salut dels ossos, les dents, el cor i els músculs. Atès que el cos humà no és capaç de fabricar calci per si sol, és imprescindible que l’ingerim externament, ja que la manca de calci pot causar problemes a llarg termini a les dents i sobretot als ossos. El calci és necessari per al creixement de l’esquelet i el manteniment de la salut òssia. Hi ha certes afectacions que poden patir les persones que no han consumit prou calci durant la seva vida, el més important dels quals és l’osteoporosi. És una malaltia caracteritzada per un debilitament dels ossos que comporta un major risc de fractures.

 

Cal tenir en compte que la manca de calci durant la infància o l’adolescència pot fer que els ossos no arribin a la seva massa òssia normal a l’edat adulta. 

 

La quantitat total de calci que els adults necessiten cada dia provinents d’aliments i suplements de calci:

 

19 a 50 anys: 1,000 mg / dia

51 a 70 anys: homes – 1,000 mg / dia; dones – 1,200 mg / dia

71 anys en endavant: 1,200 mg / dia

 

Complements amb calci, quins triar? 

 

A la farmàcia trobareu diferents sals de calci, com ara carbonat de calci, citrat, lactat o gluconat. Abans d’escollir un suplement, primer heu de determinar quines són les vostres necessitats de calci. A continuació, consulteu l’etiqueta del producte per trobar la quantitat de calci elemental que conté. Per exemple, un suplement de carbonat de calci de 1250 mg conté 500 mg de calci elemental. 

La vitamina D es necessita per ajudar al cos a absorbir el calci. Podeu obtenir vitamina D dels aliments i exposant la pell a la llum del sol. Algunes formes de suplements de calci també contenen vitamina D però el teu metge hauria de determinar si en necessiteu. 

 

La vostra tolerància anterior a les pastilles de calci també pot influir en la vostra elecció. Les pastilles de calci poden causar acidesa, nàusees i restrenyiment. El vostre farmacèutic també us pot assessorar sobre com tractar els efectes secundaris si els experimenta.

 

Com prendre els suplements de calci?

 

• Preneu-los mentre mengeu  i amb un got d’aigua ple. Això reduirà el risc d’efectes secundaris digestius com malestar estomacal. A més, el calci s’absorbeix millor quan es pren amb els aliments

• Separeu els comprimits si n’heu de prendre més d’un al dia, ja que el cos no pot absorbir més de 500 mg alhora.
• Pregunteu al farmacèutic si prendre calci pot interactuar amb els medicaments que preneu

 

Invertir en la salut dels ossos és una cosa que hauria de començar en la infància i continuar durant tota la vida. Mai no és tard per començar a pensar-hi! Garantir una ingesta adequada de calci és una mesura senzilla i accessible per evitar problemes de salut greus. Si el vostre esquelet pogués parlar, sens dubte, us donaria les gràcies!

Com ja sabem, la pell té una barrera protectora natural que impedeix que els bacteris nocius penetrin en el cos i limita la pèrdua d’aigua, de manera que ens manté hidratats. Per això, si en algun moment sents -o has sentit- la pell deshidratada, tens vermellors o tibantor, és possible que el teu mantell hidrolipídic s’hagi vist afectat.

Et pica la pell quan surts de la dutxa?

Una de les possibles causes és el sabó que fas servir a la dutxa. Els sabons tradicionals contenen substàncies alcalines que alteren el pH natural de la pell i dissolen aquestes altres substàncies que componen, precisament, el mantell hidrolipídic. Per aquest motiu, l’ús dels netejadors syndet és cada vegada més habitual.

Què són els syndets? 

La paraula syndet sorgeix de la unió dels termes «synthetic detergent» (detergent sintètic). El que caracteritza aquests productes és que estan formulats amb diferents detergents sintètics tensioactius que són afins al greix i repel·leixen l’aigua. Conformen estructures que envolten la brutícia i aquesta s’elimina posteriorment per l’aigua. 

I quins avantatges tenen?

El principal avantatge dels syndet és que tenen un pH més afí al de la pell -entre 5 i 7-, de manera que proporcionen una neteja més suau i respectuosa, evitant les irritacions. Així, són la millor opció per a les pells sensibles i també per a la dels nadons. En la seva composició podem trobar emulgents, humectants i conservants, i també permeten incorporar additius, colorants o perfums, cosa incompatible amb els sabons tradicionals. 

Els reconeixeràs perquè a l’etiqueta trobaràs les indicacions «syndet», «soap free» o «sense sabó». Perquè la pell no es ressenti, també has d’evitar dutxar-te o banyar-te amb l’aigua massa calenta o passar-te massa temps sota l’aigua.

Ara que ja saps la diferència, demana’ns quines opcions pots trobar a la nostra farmàcia.

El Govern ha fixat que l’ús de qualsevol mena de mascareta sigui obligatori a la via pública, en espais a l’aire lliure i en qualsevol espai tancat d’ús públic o que es trobi obert al públic, sempre que no sigui possible mantenir una distància de seguretat interpersonal d’almenys dos metres.

És obligatori en persones de sis anys en endavant i recomanable en els nens d’entre tres i cinc anys, segons estableix l’Ordre del Ministeri de Sanitat, publicada el passat dimecres en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Quan he de portar obligatòriament la mascareta?

Cal portar-la en qualsevol situació que es desenvolupi en un espai públic, sota sostre o a l’aire lliure, si no és possible mantenir dos metres de distància entre les persones.

Qui l’ha de portar?

Totes les persones majors de sis anys. Això sí, Sanitat estableix excepcions, per a aquells «que presentin algun tipus de dificultat respiratòria que pugui veure’s agreujada per la utilització de la màscara i a aquelles l’ús de les quals es trobi contraindicat per motius de salut o discapacitat. Així mateix, el seu ús no serà exigible en el desenvolupament d’activitats que resultin incompatibles, com ara la ingesta d’aliments i begudes, així com en circumstàncies en les quals existeixi una causa de força major o situació de necessitat».

Quin tipus de màscara és la més recomanable?

Existeixen tres tipus de màscares: higièniques, quirúrgiques i professionals FFP2. En el cas de persones sanes i sense símptomes, el Govern recomana l’ús de màscares quirúrgiques i higièniques. Per a persones amb símptomes i malaltes, s’indica específicament l’ús de màscares quirúrgiques, i les FFP2 per a personal sanitari o grups vulnerables per indicació mèdica.

Què passa amb els passejos i pràctica d’esports?

L’ús de la mascareta és obligatori en tot moment, tret que es pugui garantir el manteniment de la distància de seguretat amb la resta de vianants. Per tant, si no existeix aglomeració i es pot caminar sempre a, almenys, dos metres de distància de qualsevol altra persona, el seu ús no serà obligatori.

En el cas de la pràctica d’esports, el millor és buscar recorreguts en els quals no hi hagi molta gent passejant o fent esport. La restricció, en el cas d’estar fent esport, és la mateixa que en caminar. L’ús de màscara només serà obligatori si no es pot garantir una distància de dos metres respecte a la resta de persones que es troben al nostre voltant.

Enfront del COVID-19, en l’actualitat, les úniques mesures eficaces per a evitar un contagi són les de protecció, consistents en l’ús d’equips de protecció individual (mascaretes, guants) i el distanciament de les persones que ens envolten.

Independentment dels consells que podem donar en aquest article, és imprescindible que tots mantinguem un estricte compliment de la normativa i recomanacions que fan públiques les autoritats sanitàries, per la qual cosa els consells que a continuació us proposem no substitueixen a aquesta normativa i recomanacions actualitzades de les autoritats.

Abans de plantejar-se fer esport a l’aire lliure

• Si presentes febre, tos irritativa o dificultat per a respirar no has de sortir al carrer. Has d’abstenir-te de practicar esport i de sortir al carrer en general i consultar amb el teu metge.
• Si has estat, o sospites que has pogut estar en contacte amb pacients sospitosos de patir COVID-19, no realitzis activitat física a l’aire lliure i consulta amb el teu metge.
• Si pateixes alguna malaltia i mai has realitzat esport, consulta amb un especialista abans d’iniciar la pràctica esportiva.

Abans de sortir de casa…

• Utilitza una muda de roba esportiva neta en cada sessió d’entrenament.
• Si has de fer ús de material esportiu, l’has de desinfectar prèviament. Recorda que no es pot utilitzar el mobiliari urbà, tampoc per fer estiraments.
• Abans de sortir és recomanable rentar-se les mans amb sabó o una solució hidroalcohólica.
• Les autoritats poden sol·licitar-te que acrediti la teva edat, si presentes patologies, el teu domicili o la teva condició d’esportista d’elit (si escau). És aconsellable que portis amb la teva documentació.

Durant l’exercici

El distanciament d’altres persones és, en aquests moments, la mesura més efectiva per a evitar el contagi i la transmissió del COVID-19. Durant la pràctica esportiva, hem d’estar sols. La distància a la qual ens hem de situar d’altres practicants variarà en funció de les condicions climatològiques i de l’activitat que realitzem. El virus pot estar present en la suor o en el vapor d’aigua que exhala un esportista, i hem d’evitar que el vent pugui transportar aquestes partícules cap a nosaltres. Per tant, hem d’augmentar les distàncies, seguint aquestes recomanacions:

– Situació estàtica: distanciar-nos d’altres esportistes entre 1,5 a 2 metres.

– Caminada: augmentar la distància entre 4-5 metres.

– Carrera: mantenir almenys 10 metres amb altres esportistes.

Gaudeix de l’esport de manera moderada i segueix atent a les recomanacions i limitacions del Govern per evitar el contagi.

La gran majoria de les preguntes que ens feu a la farmàcia, ja sigui per telèfon o quan veniu a retirar la vostra medicació és sobre el nou coronavirus. Per això avui us parlarem sobre els medicaments que ens poden ajudar a alleujar els símptomes si estàs contagiat i quins no ens faran absolutament cap bé.

Paracetamol i coronavirus

Es recomana l’ús de paracetamol per al tractament simptomàtic de la febre com a primera alternativa. És a dir, si no patim febre o ens trobem bé, no hem de prendre paracetamol sota cap concepte. El paracetamol té molts efectes adversos si no el prenem com toca o el prenem sense cap símptoma, per això es requereix recepta per retirar les caixes d’1 gram. Recorda que automedicar-te només farà mal al teu organisme.

I què succeeix amb l’ibuprofèn?

En relació amb l’ús de l’ibuprofèn, des de l’Agència Espanyola de Medicaments s’ha emès una nota informativa en la qual assenyala que no existeix cap dada en l’actualitat que permeti afirmar un agreujament del COVID-19 a causa de la seva utilització. Per tant, si en el teu tractament crònic el teu metge t’ha receptat l’ibuprofèn, no has de deixar de prendre’l si el teu metge no t’indica el contrari.

Antibiòtics i coronavirus

No s’han d’usar antibiòtics ni com a mitjà de prevenció ni com a tractament del COVID-19. Els antibiòtics només serveixen enfront dels bacteris i han de ser prescrits pel metge per a fer un ús responsable d’aquests. El coronavirus és un virus, pel que no farà que estiguis més protegit o et marxi abans el contagi. Si et recepten antibiòtic estant contagiat és per evitar malalties procedents de bacteris, però no per fer front al covid-19.

Per la teva salut i per la de tots: mentre duri l’estat d’alarma per coronavirus, acudeix a la teva farmàcia només en cas de necessitat. Consulta’ns al nostre telèfon abans de venir a la farmàcia si tens qualsevol dubte.

L’artrosi és la malaltia articular més freqüent al nostre país. Afecta a prop de set milions d’espanyols.  Consisteix en un desgast del cartílag articular que pot ser progressiu.

L’artrosi no és exclusiva de la vellesa

La malaltia pot afectar qualsevol articulació, però les més freqüents són les de les mans, la genolls i la columna vertebral (cervical i lumbar). Contràriament al que moltes persones pensen, l’artrosi no és una malaltia exclusiva de la vellesa; qualsevol pot patir-la, tot i que és més freqüent amb l’edat.

També és més comuna en la dona i en persones genèticament predisposades però, encara que molts d’aquests factors no es poden modificar, evitar la seva aparició i progressió és possible.

Com es diagnostica?

L’artrosi es diagnostica pels símptomes i per l’exploració física que realitza el metge. Una radiografia ajuda, però pot ser que existeixi artrosi i surtin radiografies normals i, a l’inrevés, que en la radiografia es trobi molta artrosi, però aquesta articulació no dolgui. Per això, és fonamental el quadre clínic.

Durant les èpoques fredes, els símptomes de l’artrosi solen empitjorar i això fa que augmentin el nombre de consultes que es fan als consultoris mèdics. Són milions les consultes que per aquest motiu es fan a l’any a Espanya. Per això, us deixem amb les nostres recomanacions amb l’objectiu que conegueu més d’aprop l’artrosis i quins consells podeu seguir per millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

Què podem fer per tractar l’artrosis?

Com a primera opció trobem el tractament farmacològic, en aquest cas, el paracetamol. Com a antiinflamatoris no esteroidals es tendeix a emprar els inhibidors de la COIX-2. En alguns moments poden ser altres analgèsics com el tramadol o la codeïna.

El sulfat de glucosamina i el condroïcti sulfat estimulen la síntesi de matriu extracel·lular del cartílag i sembla que exerceixen un control moderat sobre el dolor articular, si bé els estudis realitzats no mostren resultats totalment definitius. Els corticoides intraarticulars poden ser eficaços en casos puntuals.

L’àcid hialurònic i els factors de creixement plaquetari intraarticulars serveixen per a tractar aquells pacients amb una artrosi refractària al tractament mèdic en tenir un efecte analgèsic-antiinflamatori i protector del teixit.

A més, podem complementar aquests tractaments amb altres no farmacològics com per exemple la fisioteràpia i l’exercici aeròbic (natació, passeig). Necessites més informació? Consulta’ns a la farmàcia!

Sovint les fruites van acompanyades de molts mites que no els fan justícia i que, probablement, ens els crèiem sense parar-nos a pensar si realment són així. Avui parlarem de dos d’ells que són molt comuns. Pren nota!

El plàtan engreixa

És cert que el plàtan té un alt contingut en hidrats de carboni en forma de sucres però aquest sucre no té res a veure amb el sucre de taula o sucre afegit als aliments. Aquest és el sucre saludable natural de les fruites que hem de consumir cada dia.

Posarem un exemple: en una mateixa quantitat de totes dues fruites, el plàtan té més sucre que la poma  però nosaltres no mengem trossets iguals de cada fruita, mengem peces senceres.Per tant, quina és la grandària mitjana d’un i d’un altre? Un plàtan mig pesa 100g i una poma 200g, el doble… 

En conclusió, ingerir una poma ens proporcionarà més sucre que ingerir un plàtan, ja que una peça de poma li doblega el pes a una peça de plàtan. Aquest exemple és simplement per a adonar-se que tot és relatiu i que no cal demonitzar cap fruita, totes són necessàries i saludables, ens aporten molta fibra, vitamines, minerals, i sucre del bo.

Menjar fruites de nit o per a postres engreixa

És important deixar clar que, a l’alimentació, l’ordre de factors no sol alterar el producte. Existeixen múltiples mites que recomanen menjar la fruita al principi del menjar, però l’ordre del seu consum no modificarà que es guanyi més o menys pes; dependrà de la quantitat i tipus d’aliment consumit. De fet qualsevol moment del dia és bo per a menjar fruita fresca. Recorda que les fruites són dels aliments menys calòrics; per tant, l’afirmació és menys lògica encara i no té un suport científic. 

 

Ara sí, ja no tenim excuses per no consumir fruita, també a la nit! I recorda consumir entre 3 i 5 peces de fruita al dia.

Moltes persones netegen les seves oïdes introduint elements com bastonets. Hi ha la creença que d’aquesta manera es realitza una bona neteja de les oïdes, però no, de fet a través d’aquesta acció causem l’efecte contrari. Aquests elements alteren el pH i el contingut d’àcids grassos, treuen la cera i redueixen la capacitat de defensa contra els gèrmens. Aquesta acció inadequada pot comportar a problemes auditius, com la sordesa i provocar que s’acumuli la cera i produeixi un tap en l’oïda.

Consells per netejar correctament les orelles

• Utilitza esprais auditius. Són adequats per a la higiene habitual de l’oïda. El seu ús contribueix a prevenir l’acumulació de cerumen i netejar de manera segura, suau i eficaç, proporcionant una sensació de frescor. 
• Aplicar oli de nadons o d’oliva. Si tens taps de cerumen, aquesta és la millor solució. Pots col·locar unes gotes d’aquest oli per a estovar la cera i a continuació, un trosset de cotó. Deixa-ho actuar tota la nit i l’endemà, elimina l’excés d’oli.
• Vigila amb els bastonets! El seu ús només és recomanable per a netejar la part externa de l’oïda. A més, s’han d’introduir de manera recta i no has d’usar-los per a eliminar el cerumen de la part mitjana.
• Netejar mitjançant activitats quotidianes. Si en determinats moments notem aquest molest tap de cera, podem realitzar una sèrie d’activitats que ajudaran a eliminar-lo de manera natural, com per exemple mastegant xiclet o movent la mandíbula.
• No has d’abusar de la neteja de l’oïda. L’excés de neteja no és bo, ja que, com hem comentat abans, el cerumen és una defensa natural. S’aconsella realitzar-ho una vegada a la setmana.

Recorda que és recomanable deixar que el procés natural de neteja del conducte auditiu faci el seu treball. Aquest consisteix a permetre que la cera que s’ha anat fabricant surti a poc a poc i s’elimini.