La nova onada de contagis ha fet que tornem a estar més preocupats i angoixats per la situació, sobretot ara que ja sabem què és veure el col·lapse dels hospitals i haver d’estar tancats a casa durant molt de temps.
Per reduir el risc de contagi, les autoritats sanitàries recomanen aplicar les mesures habituals en cas d’epidèmia: reduir la mobilitat, rentar-se les mans, tossir o esternudar al colze, utilitzar teixits d’un sol ús, no tocar-se la cara amb les mans i evitar les encaixades de mans o les abraçades. No obstant, el fet que hi hagi mesures no evita la nostra angoixa i por pel nostre futur i el de la nostra gent.
Per què la situació ens crea ansietat?
L’ansietat és un mecanisme de supervivència que fa que ens anticipem de forma negativa a alguna cosa que encara no ha passat i potser ni tan sols passarà. És a dir, davant la incertesa considerem immediatament el pitjor dels casos. És com posar la tireta abans de la ferida. Algunes persones tendeixen a deixar-se envair per pensaments negatius. I tot això és normal, és absolutament comprensible sentir-se estressat, ansiós o trist, però cal mantenir la calma i pensar en tots els possibles escenaris, no només en el pitjor.
Segons els experts en psicologia, algunes reaccions s’expliquen per una pèrdua de la zona de confort i de la comoditat de la vida “normal”. Recordem les prestatgeries buides dels supermercats o l’escassetat de productes hidroalcohòlics a les farmàcies, allò va generar un comportament de pànic generalitzat. La gent té pànic perquè té por de ser infectada, té por de morir, té por de perdre algú o alguna cosa.
Desintoxicació digital
La desinformació ha tingut un paper rellevant en la pandèmia de COVID-19. Una societat que anhela desesperadament dades fiables ha contribuït a una pandèmia paral·lela, un «Infodemia». Segons Fundéu, el terme «Infodemia» s’utilitza per referir-se a la sobreabundància d’informació (alguna rigorosa i una altra falsa) sobre un tema. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha utilitzat aquest terme durant molt de temps per referir-se a l’excés d’informació sobre un tema, constituïda en gran part per rumors o mentides que dificulten a les persones trobar recursos fidedignes i una guia de confiança quan la necessiten.
Els mitjans de comunicació, les xarxes socials, les discussions amb amics… cada dia ens arriba informació nova i diferent sobre aquest virus. La multiplicació d’informacions confonen, són contradictòries i per tant provoquen ansietat.
Conclusió: permeteu-vos apagar les notificacions del telèfon i limitar-vos a algunes fonts d’informació fiables per evitar la por que generen algunes notícies falses.
Identifiqueu la vostra por per entendre-la millor
La clau per reduir l’ansietat és identificar-la i posar-li un nom perquè en siguem conscients. La por és una emoció natural. Serveix per alertar-nos en cas de perill i ens pot ajudar a prendre decisions positives, però no ens ha de paralitzar. Aposteu per la metacognició, és a dir, veure en perspectiva els nostres pensaments i sentiments i prendre consciència de la nostra por.
Preneu-vos el temps per apuntar els vostres pensaments en una llibreta o parlar-ho amb els vostres amics o familiars. Centreu-vos en allò que podeu controlar en lloc d’intentar resoldre un problema la solució del qual no està al vostre abast.
Meditació per tornar a centrar-vos en allò essencial
Practicar la meditació i el mindfulness us permetrà recuperar la calma en situacions d’estrès, però també veure amb més claredat. Quan les ansietats us assaltin, concentreu-vos en la respiració per tornar a centrar-vos en vosaltres mateixos i ser conscients que només importa l’aquí i l’ara. Així, la meditació us permetrà domar i calmar la vostra ansietat.