L’artrosi no és exclusiva de la vellesa
La malaltia pot afectar qualsevol articulació, però les més freqüents són les de les mans, la genolls i la columna vertebral (cervical i lumbar). Contràriament al que moltes persones pensen, l’artrosi no és una malaltia exclusiva de la vellesa; qualsevol pot patir-la, tot i que és més freqüent amb l’edat.
També és més comuna en la dona i en persones genèticament predisposades però, encara que molts d’aquests factors no es poden modificar, evitar la seva aparició i progressió és possible.
Com es diagnostica?
L’artrosi es diagnostica pels símptomes i per l’exploració física que realitza el metge. Una radiografia ajuda, però pot ser que existeixi artrosi i surtin radiografies normals i, a l’inrevés, que en la radiografia es trobi molta artrosi, però aquesta articulació no dolgui. Per això, és fonamental el quadre clínic.
Durant les èpoques fredes, els símptomes de l’artrosi solen empitjorar i això fa que augmentin el nombre de consultes que es fan als consultoris mèdics. Són milions les consultes que per aquest motiu es fan a l’any a Espanya. Per això, us deixem amb les nostres recomanacions amb l’objectiu que conegueu més d’aprop l’artrosis i quins consells podeu seguir per millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen.
Què podem fer per tractar l’artrosis?
Com a primera opció trobem el tractament farmacològic, en aquest cas, el paracetamol. Com a antiinflamatoris no esteroidals es tendeix a emprar els inhibidors de la COIX-2. En alguns moments poden ser altres analgèsics com el tramadol o la codeïna.
El sulfat de glucosamina i el condroïcti sulfat estimulen la síntesi de matriu extracel·lular del cartílag i sembla que exerceixen un control moderat sobre el dolor articular, si bé els estudis realitzats no mostren resultats totalment definitius. Els corticoides intraarticulars poden ser eficaços en casos puntuals.
L’àcid hialurònic i els factors de creixement plaquetari intraarticulars serveixen per a tractar aquells pacients amb una artrosi refractària al tractament mèdic en tenir un efecte analgèsic-antiinflamatori i protector del teixit.
A més, podem complementar aquests tractaments amb altres no farmacològics com per exemple la fisioteràpia i l’exercici aeròbic (natació, passeig). Necessites més informació? Consulta’ns a la farmàcia!