Està comprovat! Caminar cada dia redueix l’aparició de diabetis, càncer de còlon i mama i és la millor solució per millorar la teva salut física i mental.

De fet, l’activitat física no ha de ser una tasca difícil. Si no tens prou temps, no pots anar al gimnàs o no t’agrada entrenar, prova de caminar de forma diària! Per la senzillesa, l’accessibilitat i la seguretat, és una forma molt amigable de millorar els nivells d’activitat física, sigui quina sigui la teva condició de salut i edat.

Quan has de caminar?

Per notar els efectes positius que produeix caminar calen almenys 30 minuts diaris a pas moderat (5 km/h).

Com a recomanació general hauries d’assolir els objectius següents:

• Al dia: almenys 7.000 passos i pujar 10 pisos.
• A la setmana: caminar com a mínim 150 minuts.

Recordeu que és molt important ajustar la caminada al vostre nivell d’entrenament i d’activitat física!

Com es pot complir la teva meta de caminada diària?

• Objectiu: La principal manera de tenir motivació per caminar és tenir un objectiu clar: “em vull sentir millor, més àgil”, “vull baixar de pes”, “vull prevenir malalties vasculars”…
• Traçar un pla: Un cop clar l’objectiu, es recomana traçar un pla i complir-lo costi el que costi. Si la teva meta és compartida: amb familiars o amics, et serà molt més fàcil complir-la.
• Adaptar la teva meta: Les metes han d’adaptar-se, no tant a l’edat, sinó a l’entrenament progressiu i persistent. Tingues en compte en quina situació física et trobes i actua en concordança!

Quins són els seus avantatges?

Un dels principals avantatges d’aquest tipus d’activitat física és que es pot practicar en diferents moments: parlant en una reunió, conversant per telèfon, en el trajecte d’anada o tornada de casa a la feina… A més, es pot fer individualment, però també com una activitat familiar, amb amics…

Dins dels enormes beneficis que té caminar regularment destaquen els següents:

• Disminueix l’estrès.
• Millora la salut mental.
• Accelera el metabolisme.
• Perllonga l’esperança de vida.
• Augmenta la capacitat física aeròbica.
• Millora les condicions físiques funcionals.
• Disminueix la pressió arterial i el colesterol.
• Redueix la circumferència abdominal i el pes.

Si t’ho proposes, segur que ho aconsegueixes! Som-hi! 😉

Els efectes beneficiosos del sol són múltiples: estimula la síntesi de la vitamina D, afavoreix la circulació sanguínia, augmenta la formació d’hemoglobina i actua com a coadjuvant en el tractament d’algunes dermatosis (com psoriasi i èczemes). A més, la seva influència sobre els neurotransmissors cerebrals responsables de l’estat anímic, provoca sensació de benestar. Tot i així, una fotoexposició excessiva i sense precaucions pot causar, a curt termini, eritemes i cremades.

A llarg termini, com que els efectes del sol són acumulatius, poden presentar-se alteracions degeneratives del teixit connectiu de la dermis (envelliment de la pell), desenvolupar-se algunes malalties cutànies o agreujar-se d’altres ja existents (està comprovada la seva implicació en l’aparició de carcinomes a la pell). A més, en certs processos patològics (malalties oculars, lupus eritematós, herpes simple, entre molts altres) els banys de sol estan totalment desaconsellats.

Tot i així, cal no oblidar que hi ha nombrosos medicaments (d’administració tòpica i sistèmica) que poden produir reaccions fototòxiques o fotoal·lèrgiques.

La pell posseeix uns mecanismes naturals per protegir-se del sol, però sovint no són suficients i és imprescindible recórrer a la fotoprotecció artificial. Les substàncies fotoprotectores poden actuar reflectint les radiacions solars o absorbint-les. L’acció de la llum solar sobre la pell depèn del tipus de radiació, de la seva intensitat i del fototip cutani de la persona que la rep (es consideren 6 fototips diferents, en funció del grau de sensibilització de la pell i la capacitat per produir melanina). 

Ja tens clar quin és el teu fototip i quin SPF et convé? Si encara et queden dubtes, contacta amb nosaltres i t’ajudarem a trobar la millor fotoprotecció solar per a tu!

Com cada any, la primavera arriba trepitjant fort. Les característiques pròpies d’aquesta estació: l’augment de les temperatures, l’increment de les hores de llum o la floració d’un gran nombre de plantes poden influir positivament en el nostre estat d’ànim, però també és possible que portin un altre tipus de conseqüències menys positives per a la salut i el benestar integral.

L’adaptació del cos a la primavera no es produeix de manera similar a totes les persones. Algunes poden patir un major impacte a causa de les al·lèrgies, un estat d’ànim més baix o alguns problemes gastrointestinals, que presenten més incidència durant aquests mesos. 

Per prevenir les afeccions pròpies d’aquesta estació, et recomanem que segueixis aquests consells fàcils i pràctics!

• Astènia primaveral: Factors com les alteracions en els ritmes circadiaris, modificacions ambientals, canvis d’hàbits relacionats amb l’arribada del bon temps i més hores de llum poden provocar astènia primaveral. Entre els seus símptomes, de caràcter lleu i passatger, es troben el cansament intens, els dolors musculars, les alteracions del son, la tristesa, la manca de gana, la pèrdua de pes o els canvis en el ritme intestinal. En qualsevol cas, és important destacar que no és una malaltia, sinó una dificultat en el procés d’adaptació a la nova estació. Fer exercici regularment, fer activitats a l’aire lliure i dedicar temps a la relaxació, són algunes de les activitats que poden actuar com a mesura preventiva.

• Al·lèrgia: Amb l’arribada de la primavera també arriba el pol·len, que afecta aproximadament 8 milions de persones a Espanya, segons dades de la SEAIC (Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica). La conjuntivitis, la rinitis, la sinusitis i l’asma són les afeccions més comunes. A més de seguir el tractament prescrit pel metge, és aconsellable purificar l’aire de la llar, intentar mantenir les finestres tancades i limitar l’exposició a l’aire lliure, sobretot, de 5 a 10 del matí i de 19 a 22 de la nit, intervals de temps en què el pol·len està més actiu.

• Afeccions cutànies: Amb l’arribada del bon temps, els fongs i els bacteris recuperen i amplien el seu focus d’actuació. Per contribuir a la prevenció d’afeccions cutànies es recomana fer servir fotoprotecció solar, utilitzar roba de teixits naturals, com cotó o lli, assecar-se bé després de la dutxa, hidratar la pell, seguir una dieta rica en antioxidants i optar per cosmètics hipoal·lèrgics.

• Refredats: Tot i que són més comuns als mesos més freds, la primavera també és una època propícia per als refredats, amb el risc afegit que la seva simptomatologia es pot confondre amb la de l’al·lèrgia. En el cas del refredat, els símptomes no solen durar més d’una setmana, apareixen progressivament i poden incloure febre, tos i dolors musculars. Per a la seva prevenció, és aconsellable seguir un estil de vida saludable que afavoreixi el sistema immunitari: millorar la qualitat del son, fer exercici freqüentment, reduir els nivells d’estrès, exposar-se a llum solar per afavorir la síntesi de vitamina D i seguir una dieta saludable amb aliments rics en vitamina C i Zinc.

• Infeccions gastrointestinals d’origen bacterià: Altres afeccions d’origen bacterià que proliferen a l’equinocci primaveral són les diarrees i la salmonel·losi. El motiu rau en l’augment de les temperatures i la humitat, que contribueixen a la propagació de bacteris en aliments mal conservats. Per tant, en aquesta època de l’any caldrà prestar especial atenció a l’estat dels aliments que s’ingereixen, rentar-se bé les mans amb aigua i sabó abans de consumir-los o preparar-los, i apostar per aquells que ajudin a depurar l’organisme i tinguin una aportació vitamínica més gran.

La primavera afecta la teva salut? No t’ho pensis dues vegades! Contacta amb nosaltres i t’ajudarem a trobar el millor tractament perquè puguis gaudir d’aquesta magnífica estació al màxim!

La pell del contorn dels ulls és fins a 10 vegades més fina que la de la resta del rostre i és una zona que sol patir diversos problemes com: deshidratació, arrugues prematures, flacciditat, inflamació en forma de bosses i ulleres…

Per cuidar el contorn d’ulls no val qualsevol crema, ja que, com és una pell més fina, necessita textures específiques. Per això, es recomana utilitzar un contorn d’ulls a partir dels 30 anys, i que aquest sigui antioxidant i regenerant.

Voleu lluitar contra les línies d’expressió i les arrugues, hidratar el contorn d’ulls i minimitzar les bosses? Així és com ho has de fer!

Pas 1:

Aplica una quantitat aproximada de la mida d’un gra d’arròs del producte que utilitzis al rovell del dit índex. A continuació, aplica el producte a la zona del contorn dels ulls. Molt important: no t’oblidis de les potes de gall!

Pas 2

El següent pas és fer massatges amb el producte amb l’ajuda de l’aplicador (si el producte en té). El massatge ha de ser suau i delicat, sempre des de l’interior fins a l’exterior. Des de la vora nasal fins a la zona de les potes de gall.

Pas 3

Finalitza l’aplicació fent lleugers tocs fins que el producte s’hagi absorbit del tot.

Com NO aplicar el contorn dels ulls?

Els 4 errors més comuns en aplicar el contorn d’ulls són:

• Aplicar massa producte
• No seguir l’ordre d’aplicació adequat. El contorn dels ulls és el segon pas de la rutina cosmètica. S’aplica després de la neteja, sobre la pell seca, i tot seguit es continua amb el sèrum i/o la crema hidratant i el protector solar.
• No aplicar-ho a la zona correcta, on apareixen les potes de gall.
• Fregar i no dedicar temps suficient a l’absorció del producte. Aplica el contorn d’ulls a tocs, sense fregar, i dedica temps al moment del massatge.

Tens dubtes? Contacta’ns i et recomanarem el millor producte per a tu!

Parlar de risc cardiovascular significa parlar de la probabilitat que té cada persona de patir una malaltia que afecti el cor i els vasos sanguinis, que dependrà de la suma de factors de risc que intervinguin en la persona en qüestió.

Els factors de risc:

Els factors de risc determinen la probabilitat de patir una malaltia cardiovascular. Com més factors de risc es tinguin, més gran serà el nombre de possibilitats de patir aquest tipus de malaltia.

Els factors de risc cardiovascular més freqüents i importants són:

• La diabetis: les persones que pateixen aquesta malaltia produïda per la incapacitat del pàncrees de fabricar suficient insulina tenen un risc cardiovascular més elevat.
• El colesterol: és una substància greixosa necessària per al funcionament de l’organisme i la realització dels àcids biliars i de les hormones. Si els seus nivells en sang s’eleven produeixen la hipercolesterolèmia, que pot ser un gran factor de risc.
• El tabaquisme: els fumadors tenen una incidència de la patologia coronària tres vegades més gran que la resta de la població.
• La hipertensió: quan es pateix hipertensió, el cor augmenta la massa muscular per fer front al sobreesforç. Això pot produir angina de pit i insuficiència coronària, a més d’irritabilitat al múscul cardíac.
• L’estrès: s’ha comprovat que durant les dues hores següents a un episodi d’alteració emocional greu, el risc d’infart agut de miocardi augmenta.
• La freqüència cardíaca: realitzar esport sovint manté una freqüència cardíaca normal i redueix les probabilitats de patir un atac de cor.
• L’obesitat: el greix que s’acumula a l’abdomen afecta directament el cor i és un factor de risc cardiovascular agut.

Com reduir els risc cardiovascular?

El més important i més essencial és mantenir una activitat física regular, reduint el sedentarisme i millorant la capacitat cardiovascular. A més, és molt important seguir una dieta variada i equilibrada i controlar el pes, els nivells de colesterol i la tensió arterial.

Per aquells que tinguin antecedents familiars de risc cardiovascular, es recomanen visites regulars al metge per tal de controlar possibles malalties en un futur.

Ara ja ho saps! Mantingues la teva salut cardiovascular a ratlla!

La dermocosmètica enfocada a l’oncologia és un tema del qual se’n parla poc i que resulta fonamental per a aquells que segueixen un tractament oncològic.

Els tractaments oncològics han experimentat els darrers anys un gran avenç (teràpies dirigides, immunoteràpia…). Amb aquests, s’aconsegueix cada cop tractar més específicament el càncer i s’aconsegueixen menys efectes secundaris. Tot i així, pel que fa a la pell, aquestes teràpies presenten molta més toxicitat, alteren dràsticament la funció de la barrera cutània i els sistemes de defensa de la pell i poden provocar reaccions cutànies com la fotosensibilitat, sobretot si es combinen amb la quimio o la radioteràpia. 

S’estima que un 81% dels pacients oncològics pateixen alteracions cutànies! Alteracions que no només repercuteixen en l’aspecte físic, sinó també psicològicament (imatge, autoestima…).

A la pell, un dels danys més freqüents que provoquen tenen a veure amb l’EGF (Factor de Creixement Epidèrmic), fonamental per la curació de les ferides i les cremades, i també:

• Alopècia.
• Picor i tibantor a la pell.
• Alteració de la funció barrera i el sistema de defensa de la pell.
• Pell feble, poca elasticitat i suavitat.
• Pell rugosa.

Altres efectes adversos que es poden tractar amb dermocosmètica són:

• Xerosi, ceratosi pilar, pruïja
• Erupció acneïforme
• Erupció maculopapular
• Fissures, esquerdes, pústules
• Alteració mucosa
• Reaccions cutànies mans/peus
• Radiodermitis

Complementar la teràpia dermatològica amb cosmètica de qualitat és una prioritat, així com tenir en compte quins cosmètics no són eficaços segons quines patologies. Nosaltres recomanem, abans que res, cosmètica sense perfums, no alcalina i fer especial atenció als conservants. També és important evitar els surfactants (d’elevada detergència i baixa tolerància: derivats del petroli, parabens, del formaldehid, amines…), l’oli de coco, l’alcohol i els perfums.

Els passos que cal seguir per tenir cura de la pell en tractaments oncològics són:

• Hidratació per millorar la queratinització.
• Higiene (dutxes curtes i aigua tèbia per no afectar el microbioma ni el pH).
• Evitar les piscines i les immersions.
• Utilitzar un pH fisiològic 5,5, d’alta tolerància i baixa detergència, cremes hidratants amb NIACINAMIDA 4%, UREA 5-10% i aigües termals (són calmants, antipruriginoses i hidratants). I si contenen prebiòtics, encara millor! ja que faran que es colonitzi el microbioma de la pell.
• Utilitzar productes d’higiene específics per a rostre i cos.
• Eixugar-se a copets. Mai amb fricció.
• Equilibrar el microbioma per millorar la funció barrera i evitar l’evaporació de les capes més profundes de la pell amb hidratació passiva (vaselina, filmògens, silici…).
• Utilitzar prebiòtics i probiòtics per evitar picors, emol·lients amb hialurònic i urea per mantenir l’aigua dins la pell i recollir la humitat del medi ambient i Niacinamida i Alantoïna per evitar irritants a la pell.

La cura de la pell en pacients oncològics requereix un tractament holístic que tingui en compte tots els factors positius que la dermocosmètica pot aportar. Necessites assessorament? Contacta’ns!

La higiene visual no es refereix només a la neteja o rentat dels ulls, sinó a diferents mesures i normes la finalitat de les quals és controlar factors que podrien perjudicar la visió. La higiene visual intenta prevenir i millorar els problemes visuals, així com reduir la fatiga visual, un problema que acostuma a afectar els que fan un ús continuat de pantalles durant un temps prolongat.

Les mesures d’higiene visual s’han d’aplicar a qualsevol activitat de la vida, però sobretot s’han de seguir en aquelles en què s’utilitzen pantalles com jugar als videojocs, veure la tele o treballar a l’ordinador o la tauleta durant almenys quatre hores seguides.

Símptomes i problemes oculars que es poden prevenir amb una bona higiene visual:

• Símptomes visuals: pesadesa ocular, pesadesa o coïssor de les parpelles, visió borrosa, envermelliment ocular, sequedat ocular, molèsties i dolors causats per la llum, sensació de cos estrany o sorra als ulls, sensació de tensió ocular, coïssor, menor agudesa visual i incapacitat per mantenir constantment una imatge nítida a la distància programada, entre altres molèsties permanents.
• Símptomes no oculars: cefalees, dolor i contractura cervical, dolors dorsolumbars, dolor o entumiment dels dits de la mà (túnel carpià) i canvis de caràcter i hàbits (irritabilitat, ansietat, insomni).

Mesures d’higiene visual que cal seguir quan mirem pantalles:

Per evitar la fatiga visual i altres efectes nocius en la visió quan veiem la televisió o fem servir dispositius electrònics, cal cuidar els aspectes següents:

• Postura. S’ha d’evitar veure la televisió, telèfon o tauleta estirats al sofà o al llit i/o amb el cap tort, ja que la informació visual no arriba igual als dos ulls i es força la postura de la nostra columna vertebral. Quan es treballa amb l’ordinador, l’esquena ha d’estar recta sobre el respatller de la cadira, de manera que es formi un angle recte amb les cuixes, així com entre el braç i l’avantbraç. Per aconseguir aquest angle recte, és recomanable fer servir un reposapeus. El millor és poder tocar a terra amb els peus i no encreuar les cames.
• Període de temps. Els ulls no estan preparats per passar molt de temps mirant de prop. Per això, els experts recomanen aplicar la regla 20/6/20: descansar cada 20 minuts, mirant objectes a un mínim de 6 metres durant 20 segons com a mínim. També es pot relaxar la vista mirant un punt llunyà a través de la finestra i/o fer exercicis com girar els ulls cap amunt, cap avall i a dreta i esquerra.
• Il·luminació. L’estança ha d’estar una mica il·luminada per evitar les brillantors i reflexos sobre les pantalles.
• Mides de pantalla: cal evitar l’ús continuat de telèfons o tauletes atès que la mida petita de la pantalla incrementa la fatiga visual.

I tu? Poses en pràctica aquests consells quan utilitzes el mòbil, la tauleta o l’ordinador? Comenta’ns! 

Perdre alguns cabells diàriament no és motiu d’alarma, i menys a la tardor, moment de l’any que forma part del procés natural de renovació capil·lar (efluvi telogen o defluvi estacional). El problema es dona si, passats entre 3 i 6 mesos, aquests cabells que es perden no es recuperen i se’n segueix perdent. És en aquests casos que cal consultar un especialista, ja que es podria tractar d’alopècia androgenètica o alguna altra patologia relacionada amb la salut global de l’organisme.

Com reconèixer que no es tracta de la caiguda estacional?

• Es nota una pèrdua considerable de cabell, superior diàriament a uns 100 pèls.
• Es perd densitat capil·lar.
• El cuir cabellut comença a clarejar, ja sigui a la coroneta, a la zona del front (entrades) o a la part superior del cap (les més habituals).
• Se sent sensibilitat, dolor, picor o alguna altra molèstia al cuir cabellut, senyal que es pot estar patint alguna patologia com la dermatitis.
• El cabell està més greixós o es comença a tenir caspa, dos problemes que provoquen la caiguda del cabell.

Tractaments preventius

En dermatologia capil·lar cada cop existeixen tècniques més avançades que permeten oferir un diagnòstic precoç i prescriure tractaments per combatre els problemes d’alopècia de manera més efectiva.

En general, la causa més comuna d’aquesta caiguda en tots dos sexes és l’alopècia androgenètica, que encara que sol ser hereditària, també n’és causa un increment de l’acció de les hormones masculines o andrògens. És per això que en les dones passa més amb l’arribada de la menopausa o en el cas de patir alteracions hormonals, com les derivades dels ovaris poliquístics.

Diagnòstic i tractaments

El primer pas de l’especialista serà fer un estudi tricològic (anàlisi microscòpic de l’arrel i cuir cabellut), una analítica i una història clínica detallada per esbrinar les causes exactes que originen la caiguda del cabell i poder aplicar el tractament més adequat.

La mesoteràpia capil·lar, tractament a base de microinjeccions que contenen una combinació específica de fàrmacs i altres substàncies al cuir cabellut, és un dels tractaments més utilitzats per combatre la caiguda del cabell. Quan la pèrdua de cabell és important o les tècniques d’estimulació capil·lar no han resultat suficients, és possible fer tècniques microquirúrgiques que possibiliten la recuperació del cabell en pacients que pateixen alopècia en zones localitzades. En l’actualitat, l’implant capil·lar més realitzat és l’anomenat FUE (Follicular Unit Extraction): el més avançat, segur i amb què s’obtenen resultats més naturals.

Et cau molt el cabell? Consulta’ns a la farmàcia i t’ajudarem a trobar el producte perfecte per a tu! 🙂

Ja és aquí la temporada de refredats, grips, otitis i més malalties comunes. En el post d’aquest mes us donem alguns consells per enfortir el sistema immunitari!

Recorda que una dieta equilibrada és fonamental per satisfer les necessitats de l’organisme i garantir que el sistema immunitari funcioni correctament. Per això, recorda:

• Tria aliments rics en Omega 3

Els productes que contenen Omega 3 són sempre una bona opció! Contribueixen a la fluïdesa i la flexibilitat de les membranes cel·lulars i limiten els processos inflamatoris. Et recomanem aliments com: salmó, tonyina, verat, sardina, etc.

• Menja proteïna

Les proteïnes s’encarreguen de proporcionar el cos els aminoàcids essencials per al correcte funcionament de l’organisme. Pots prendre-les de diverses formes, d’origen animal (carn, peix, ous, etc.) o d’origen vegetal (llenties, pèsols, mongetes, fruita seca, etc..).

• No oblidis les fruites i les verdures!

Són una gran font d’antioxidants i ajuden a l’organisme a mantenir-se sa i a combatre l’envelliment. A més, contenen moltes vitamines, fibra i potassi.

• Més probiòtics

És molt recomanable prendre aliments rics en probiòtics, sobretot per als més petits, ja que ajuden a acumular bacteris intestinals bons. Pren iogurts, quefir, xocolata negra o miso per nodrir el teu cos de probiòtics.

• Un bon descans

El cansament o la falta de son redueix els anticossos, per la qual cosa ens fa més susceptibles a les malalties. És necessari un bon descans! Recorda que els nens han de dormir entre 10 i 12 hores i els adults entre 7 i 9 hores.

Seguir un estil de vida saludable i comptar amb algun suplement vitamínic durant aquesta temporada serà clau perquè mantinguis les teves defenses al 100%. Vine a la farmàcia i t’assessorarem sobre quin et pot anar millor!

El problema més freqüent de salut bucodental en infants és, per descomptat, la càries dental. Aquesta patologia mai havia estat tan estesa entre la població infantil com ara. Estudis recents demostren que 1 de cada 10 infants de 2 anys, un 28% dels infants de 3 anys i un 50% dels infants de 5 anys ja té una o més càries dentals. Quasi res!

Per combatre la càries és necessària la implicació total dels pares, familiars i adults a càrrec per ensenyar als més petits com realitzar una bona higiene bucodental. Amb l’orientació adequada adoptaran ràpidament uns bons hàbits d’higiene que formaran part per sempre de la seva rutina diària.

No obstant això, tot i que és possible que els petits de casa participin de la raspallada de forma entusiasta i estiguin disposats a aprendre com fer-la, és comú que en aquestes edats no tinguin el control ni la concentració per rentar-se les dents per si mateixos de forma totalment correcta. Per tant, serà necessària la supervisió i ajuda durant la raspallada perquè es retiri tota la placa i els bacteris. Després de la raspallada es recomana prestar atenció als punts negres o blancs, que poden ser senyals de càries dentals.

Punts importants que cal tenir en compte:

• El raspallat:

Tan aviat com l’infant tingui una dent, s’ha d’iniciar el raspallat diari. Amb una petita quantitat de pasta dental i un raspall de dents especial amb cordes suaus el raspallat serà agradable i fins i tot divertit.

• La quantitat de pasta o crema dental:

Als 3 anys d’edat, la quantitat de pasta o crema dental augmenta de mida. Cal que aquesta contingui fluor per ajudar a prevenir les càries i en aquesta edat és important trobar una pasta o crema amb un sabor que els agradi i ensenyar-los a no empassar-se la pasta, encara que no sàpiguen glopejar aigua i escopir.

• El moviment de la raspallada:

Sabies que la direcció del moviment de la raspallada no és important? El que és fonamental és netejar cada dent completament: cap amunt, cap avall, dins i fora. És possible que en aquest punt el teu nen/a oposi resistència, ja que de natural els més petits només es concentren en el raspallat de les dents del davant. Un truc que pot ajudar-te a fer que es raspallin totes les dents és mitjançant un joc: «trobar les dents ocultes», o acabar de fer la raspallada tu mateix.

• L’excés de sucre

A més de la raspallada i d’usar la quantitat de pasta dental apropiada segons l’edat, la dieta de l’infant té un paper fonamental en la seva salut dental. El sucre és el vilà número 1 entre els més petits i com més temps les seves dents estiguin exposades a aquest additiu tan freqüent, més gran serà el risc que pateixin càries. Caramels, xiclets i xocolates, entre d’altres, impregnen la boca i les dents de sucre i poden arribar a ser molt perjudicials. Per això, és important que t’asseguris de rentar-los-hi les dents després que mengin aliments ensucrats i limitar la seva ingesta sempre que sigui necessari, ja que un consum excessiu de sucre tampoc és beneficiós per a la salut global.

• Les revisions i exàmens dentals

Durant les visites al pediatre, és freqüent que es revisin dents i genives per comprovar la seva salut. Si s’observa algun problema, el pediatre transferirà a l’infant a l’odontòleg infantil per solucionar-ho. Les revisions dentals també serveixen per garantir que totes les dents s’estan desenvolupant normalment, que no hi ha problemes dentals i que es brinden consells per a una higiene adequada. També és possible que s’apliqui una solució de fluor tòpica per proporcionar protecció addicional contra les càries o gotes/tauletes masticables en cas que el nen/a no tingui contacte amb el fluor per mitjà de l’aigua.

La seva salut bucodental també és cosa teva! Informa’t bé sobre els passos a seguir i ensenya’ls-hi a adoptar bons hàbits d’higiene bucodental de per vida. Som-hi!