La dermocosmètica enfocada a l’oncologia és un tema del qual se’n parla poc i que resulta fonamental per a aquells que segueixen un tractament oncològic.

Els tractaments oncològics han experimentat els darrers anys un gran avenç (teràpies dirigides, immunoteràpia…). Amb aquests, s’aconsegueix cada cop tractar més específicament el càncer i s’aconsegueixen menys efectes secundaris. Tot i així, pel que fa a la pell, aquestes teràpies presenten molta més toxicitat, alteren dràsticament la funció de la barrera cutània i els sistemes de defensa de la pell i poden provocar reaccions cutànies com la fotosensibilitat, sobretot si es combinen amb la quimio o la radioteràpia. 

S’estima que un 81% dels pacients oncològics pateixen alteracions cutànies! Alteracions que no només repercuteixen en l’aspecte físic, sinó també psicològicament (imatge, autoestima…).

A la pell, un dels danys més freqüents que provoquen tenen a veure amb l’EGF (Factor de Creixement Epidèrmic), fonamental per la curació de les ferides i les cremades, i també:

• Alopècia.
• Picor i tibantor a la pell.
• Alteració de la funció barrera i el sistema de defensa de la pell.
• Pell feble, poca elasticitat i suavitat.
• Pell rugosa.

Altres efectes adversos que es poden tractar amb dermocosmètica són:

• Xerosi, ceratosi pilar, pruïja
• Erupció acneïforme
• Erupció maculopapular
• Fissures, esquerdes, pústules
• Alteració mucosa
• Reaccions cutànies mans/peus
• Radiodermitis

Complementar la teràpia dermatològica amb cosmètica de qualitat és una prioritat, així com tenir en compte quins cosmètics no són eficaços segons quines patologies. Nosaltres recomanem, abans que res, cosmètica sense perfums, no alcalina i fer especial atenció als conservants. També és important evitar els surfactants (d’elevada detergència i baixa tolerància: derivats del petroli, parabens, del formaldehid, amines…), l’oli de coco, l’alcohol i els perfums.

Els passos que cal seguir per tenir cura de la pell en tractaments oncològics són:

• Hidratació per millorar la queratinització.
• Higiene (dutxes curtes i aigua tèbia per no afectar el microbioma ni el pH).
• Evitar les piscines i les immersions.
• Utilitzar un pH fisiològic 5,5, d’alta tolerància i baixa detergència, cremes hidratants amb NIACINAMIDA 4%, UREA 5-10% i aigües termals (són calmants, antipruriginoses i hidratants). I si contenen prebiòtics, encara millor! ja que faran que es colonitzi el microbioma de la pell.
• Utilitzar productes d’higiene específics per a rostre i cos.
• Eixugar-se a copets. Mai amb fricció.
• Equilibrar el microbioma per millorar la funció barrera i evitar l’evaporació de les capes més profundes de la pell amb hidratació passiva (vaselina, filmògens, silici…).
• Utilitzar prebiòtics i probiòtics per evitar picors, emol·lients amb hialurònic i urea per mantenir l’aigua dins la pell i recollir la humitat del medi ambient i Niacinamida i Alantoïna per evitar irritants a la pell.

La cura de la pell en pacients oncològics requereix un tractament holístic que tingui en compte tots els factors positius que la dermocosmètica pot aportar. Necessites assessorament? Contacta’ns!

La higiene visual no es refereix només a la neteja o rentat dels ulls, sinó a diferents mesures i normes la finalitat de les quals és controlar factors que podrien perjudicar la visió. La higiene visual intenta prevenir i millorar els problemes visuals, així com reduir la fatiga visual, un problema que acostuma a afectar els que fan un ús continuat de pantalles durant un temps prolongat.

Les mesures d’higiene visual s’han d’aplicar a qualsevol activitat de la vida, però sobretot s’han de seguir en aquelles en què s’utilitzen pantalles com jugar als videojocs, veure la tele o treballar a l’ordinador o la tauleta durant almenys quatre hores seguides.

Símptomes i problemes oculars que es poden prevenir amb una bona higiene visual:

• Símptomes visuals: pesadesa ocular, pesadesa o coïssor de les parpelles, visió borrosa, envermelliment ocular, sequedat ocular, molèsties i dolors causats per la llum, sensació de cos estrany o sorra als ulls, sensació de tensió ocular, coïssor, menor agudesa visual i incapacitat per mantenir constantment una imatge nítida a la distància programada, entre altres molèsties permanents.
• Símptomes no oculars: cefalees, dolor i contractura cervical, dolors dorsolumbars, dolor o entumiment dels dits de la mà (túnel carpià) i canvis de caràcter i hàbits (irritabilitat, ansietat, insomni).

Mesures d’higiene visual que cal seguir quan mirem pantalles:

Per evitar la fatiga visual i altres efectes nocius en la visió quan veiem la televisió o fem servir dispositius electrònics, cal cuidar els aspectes següents:

• Postura. S’ha d’evitar veure la televisió, telèfon o tauleta estirats al sofà o al llit i/o amb el cap tort, ja que la informació visual no arriba igual als dos ulls i es força la postura de la nostra columna vertebral. Quan es treballa amb l’ordinador, l’esquena ha d’estar recta sobre el respatller de la cadira, de manera que es formi un angle recte amb les cuixes, així com entre el braç i l’avantbraç. Per aconseguir aquest angle recte, és recomanable fer servir un reposapeus. El millor és poder tocar a terra amb els peus i no encreuar les cames.
• Període de temps. Els ulls no estan preparats per passar molt de temps mirant de prop. Per això, els experts recomanen aplicar la regla 20/6/20: descansar cada 20 minuts, mirant objectes a un mínim de 6 metres durant 20 segons com a mínim. També es pot relaxar la vista mirant un punt llunyà a través de la finestra i/o fer exercicis com girar els ulls cap amunt, cap avall i a dreta i esquerra.
• Il·luminació. L’estança ha d’estar una mica il·luminada per evitar les brillantors i reflexos sobre les pantalles.
• Mides de pantalla: cal evitar l’ús continuat de telèfons o tauletes atès que la mida petita de la pantalla incrementa la fatiga visual.

I tu? Poses en pràctica aquests consells quan utilitzes el mòbil, la tauleta o l’ordinador? Comenta’ns! 

Perdre alguns cabells diàriament no és motiu d’alarma, i menys a la tardor, moment de l’any que forma part del procés natural de renovació capil·lar (efluvi telogen o defluvi estacional). El problema es dona si, passats entre 3 i 6 mesos, aquests cabells que es perden no es recuperen i se’n segueix perdent. És en aquests casos que cal consultar un especialista, ja que es podria tractar d’alopècia androgenètica o alguna altra patologia relacionada amb la salut global de l’organisme.

Com reconèixer que no es tracta de la caiguda estacional?

• Es nota una pèrdua considerable de cabell, superior diàriament a uns 100 pèls.
• Es perd densitat capil·lar.
• El cuir cabellut comença a clarejar, ja sigui a la coroneta, a la zona del front (entrades) o a la part superior del cap (les més habituals).
• Se sent sensibilitat, dolor, picor o alguna altra molèstia al cuir cabellut, senyal que es pot estar patint alguna patologia com la dermatitis.
• El cabell està més greixós o es comença a tenir caspa, dos problemes que provoquen la caiguda del cabell.

Tractaments preventius

En dermatologia capil·lar cada cop existeixen tècniques més avançades que permeten oferir un diagnòstic precoç i prescriure tractaments per combatre els problemes d’alopècia de manera més efectiva.

En general, la causa més comuna d’aquesta caiguda en tots dos sexes és l’alopècia androgenètica, que encara que sol ser hereditària, també n’és causa un increment de l’acció de les hormones masculines o andrògens. És per això que en les dones passa més amb l’arribada de la menopausa o en el cas de patir alteracions hormonals, com les derivades dels ovaris poliquístics.

Diagnòstic i tractaments

El primer pas de l’especialista serà fer un estudi tricològic (anàlisi microscòpic de l’arrel i cuir cabellut), una analítica i una història clínica detallada per esbrinar les causes exactes que originen la caiguda del cabell i poder aplicar el tractament més adequat.

La mesoteràpia capil·lar, tractament a base de microinjeccions que contenen una combinació específica de fàrmacs i altres substàncies al cuir cabellut, és un dels tractaments més utilitzats per combatre la caiguda del cabell. Quan la pèrdua de cabell és important o les tècniques d’estimulació capil·lar no han resultat suficients, és possible fer tècniques microquirúrgiques que possibiliten la recuperació del cabell en pacients que pateixen alopècia en zones localitzades. En l’actualitat, l’implant capil·lar més realitzat és l’anomenat FUE (Follicular Unit Extraction): el més avançat, segur i amb què s’obtenen resultats més naturals.

Et cau molt el cabell? Consulta’ns a la farmàcia i t’ajudarem a trobar el producte perfecte per a tu! 🙂

Ja és aquí la temporada de refredats, grips, otitis i més malalties comunes. En el post d’aquest mes us donem alguns consells per enfortir el sistema immunitari!

Recorda que una dieta equilibrada és fonamental per satisfer les necessitats de l’organisme i garantir que el sistema immunitari funcioni correctament. Per això, recorda:

• Tria aliments rics en Omega 3

Els productes que contenen Omega 3 són sempre una bona opció! Contribueixen a la fluïdesa i la flexibilitat de les membranes cel·lulars i limiten els processos inflamatoris. Et recomanem aliments com: salmó, tonyina, verat, sardina, etc.

• Menja proteïna

Les proteïnes s’encarreguen de proporcionar el cos els aminoàcids essencials per al correcte funcionament de l’organisme. Pots prendre-les de diverses formes, d’origen animal (carn, peix, ous, etc.) o d’origen vegetal (llenties, pèsols, mongetes, fruita seca, etc..).

• No oblidis les fruites i les verdures!

Són una gran font d’antioxidants i ajuden a l’organisme a mantenir-se sa i a combatre l’envelliment. A més, contenen moltes vitamines, fibra i potassi.

• Més probiòtics

És molt recomanable prendre aliments rics en probiòtics, sobretot per als més petits, ja que ajuden a acumular bacteris intestinals bons. Pren iogurts, quefir, xocolata negra o miso per nodrir el teu cos de probiòtics.

• Un bon descans

El cansament o la falta de son redueix els anticossos, per la qual cosa ens fa més susceptibles a les malalties. És necessari un bon descans! Recorda que els nens han de dormir entre 10 i 12 hores i els adults entre 7 i 9 hores.

Seguir un estil de vida saludable i comptar amb algun suplement vitamínic durant aquesta temporada serà clau perquè mantinguis les teves defenses al 100%. Vine a la farmàcia i t’assessorarem sobre quin et pot anar millor!

El problema més freqüent de salut bucodental en infants és, per descomptat, la càries dental. Aquesta patologia mai havia estat tan estesa entre la població infantil com ara. Estudis recents demostren que 1 de cada 10 infants de 2 anys, un 28% dels infants de 3 anys i un 50% dels infants de 5 anys ja té una o més càries dentals. Quasi res!

Per combatre la càries és necessària la implicació total dels pares, familiars i adults a càrrec per ensenyar als més petits com realitzar una bona higiene bucodental. Amb l’orientació adequada adoptaran ràpidament uns bons hàbits d’higiene que formaran part per sempre de la seva rutina diària.

No obstant això, tot i que és possible que els petits de casa participin de la raspallada de forma entusiasta i estiguin disposats a aprendre com fer-la, és comú que en aquestes edats no tinguin el control ni la concentració per rentar-se les dents per si mateixos de forma totalment correcta. Per tant, serà necessària la supervisió i ajuda durant la raspallada perquè es retiri tota la placa i els bacteris. Després de la raspallada es recomana prestar atenció als punts negres o blancs, que poden ser senyals de càries dentals.

Punts importants que cal tenir en compte:

• El raspallat:

Tan aviat com l’infant tingui una dent, s’ha d’iniciar el raspallat diari. Amb una petita quantitat de pasta dental i un raspall de dents especial amb cordes suaus el raspallat serà agradable i fins i tot divertit.

• La quantitat de pasta o crema dental:

Als 3 anys d’edat, la quantitat de pasta o crema dental augmenta de mida. Cal que aquesta contingui fluor per ajudar a prevenir les càries i en aquesta edat és important trobar una pasta o crema amb un sabor que els agradi i ensenyar-los a no empassar-se la pasta, encara que no sàpiguen glopejar aigua i escopir.

• El moviment de la raspallada:

Sabies que la direcció del moviment de la raspallada no és important? El que és fonamental és netejar cada dent completament: cap amunt, cap avall, dins i fora. És possible que en aquest punt el teu nen/a oposi resistència, ja que de natural els més petits només es concentren en el raspallat de les dents del davant. Un truc que pot ajudar-te a fer que es raspallin totes les dents és mitjançant un joc: «trobar les dents ocultes», o acabar de fer la raspallada tu mateix.

• L’excés de sucre

A més de la raspallada i d’usar la quantitat de pasta dental apropiada segons l’edat, la dieta de l’infant té un paper fonamental en la seva salut dental. El sucre és el vilà número 1 entre els més petits i com més temps les seves dents estiguin exposades a aquest additiu tan freqüent, més gran serà el risc que pateixin càries. Caramels, xiclets i xocolates, entre d’altres, impregnen la boca i les dents de sucre i poden arribar a ser molt perjudicials. Per això, és important que t’asseguris de rentar-los-hi les dents després que mengin aliments ensucrats i limitar la seva ingesta sempre que sigui necessari, ja que un consum excessiu de sucre tampoc és beneficiós per a la salut global.

• Les revisions i exàmens dentals

Durant les visites al pediatre, és freqüent que es revisin dents i genives per comprovar la seva salut. Si s’observa algun problema, el pediatre transferirà a l’infant a l’odontòleg infantil per solucionar-ho. Les revisions dentals també serveixen per garantir que totes les dents s’estan desenvolupant normalment, que no hi ha problemes dentals i que es brinden consells per a una higiene adequada. També és possible que s’apliqui una solució de fluor tòpica per proporcionar protecció addicional contra les càries o gotes/tauletes masticables en cas que el nen/a no tingui contacte amb el fluor per mitjà de l’aigua.

La seva salut bucodental també és cosa teva! Informa’t bé sobre els passos a seguir i ensenya’ls-hi a adoptar bons hàbits d’higiene bucodental de per vida. Som-hi!

El sol és font Vitamina D, té propietats terapèutiques en algunes malalties dermatològiques, metabolitza el colesterol, augmenta les nostres defenses i millora el nostre estat d’ànim gràcies a l’augment de la serotonina. No obstant això, també és el principal causant del fotoenvelliment prematur, les hiperpigmentacions i de la gran majoria de les patologies cutànies. És precisament per aquests motius que l’ús de protector solar és fonamental per mantenir la pell cuidada i sana.

El fotoprotector oral és el complement ideal a les cremes i proporciona una protecció molt més completa enfront de la radiació solar, ja que aplicar fotoprotector en crema, en la majoria dels casos, no és suficient. De fet, aquest tipus de protecció tòpica pot deixar fins a un 55% de la nostra pell desprotegida, ja que la seva aplicació sovint es veu afectada per diversos factors com el temps, la transpiració, l’aigua, etc.

Els protectors solars via oral són complements alimentaris a base de nutrients que contribueixen a la fotoprotecció cel·lular, per la qual cosa estan indicats per a tots els públics, fins i tot algunes marques ja els fabriquen per a nens.

La funció dels fotoprotectors orals és doble: preventiva i reparadora. Estan formulats principalment a base d’actius antioxidants que protegeixen la pell del dany oxidatiu i de la degradació dels lípids, les proteïnes i l’ADN de les estructures cel·lulars. A més, són altament recomanables per a persones que pateixen dermatitis o al·lèrgia al sol. També estan especialment indicats per a grups de la població amb risc de tenir taques, pell amb rosàcia, vitiligen, persones que tenen la pell molt clara i aquelles que estan prenent algun tipus de medicació fotosensibilitzant, entre d’altres. En definitiva, ajuden a cobrir les deficiències de la fotoprotecció tòpica.

És important subratllar que pel fet de prendre fotoprotecció oral mai s’ha de deixar de fer servir fotoprotector en format crema, loció o esprai, sinó que aquests s’han de complementar per aconseguir una protecció solar més profunda i integral. Així mateix, es recomana començar a utilitzar el protector oral almenys 15 dies abans de l’exposició solar prolongada.

Si t’estaves preguntant: «Com em posaré morè/na amb tanta protecció?». Deixa’ns dir-te que la fotoprotecció oral també t’ajudarà a aconseguir un bronzejat més ràpid, perquè activa la síntesi de melanina, i alhora segur.

I tu? Ja fas servir fotoprotecció oral? Si et queden dubtes, vine a la farmàcia i consulta’ns!

La cel·lulitis, també coneguda com a pell de taronja, és forma a partir de dipòsits irregulars de greix que s’acumulen sota la pell i formen protuberàncies i clotets en malucs, glutis, cuixes i abdomen, principalment. En determinats casos, la cel·lulitis pot causar un estancament de la microcirculació i els líquids.

La cel·lulitis és una afecció cutània comuna i inofensiva, més freqüent en les dones. No es considera en cap cas una malaltia, sinó una alteració estètica de la superfície de la pell, ja que aquest greix és molt més visible que el que s’acumula en les capes més internes de la dermis.

La cel·lulitis pot classificar-se segons criteris com la seva gravetat, la zona a la qual afecta o el seu aspecte. En funció d’aquest, pot ser:

• Dura o compacta: aquest tipus de cel·lulitis afecta sobretot a dones joves, incloses les que són primes i fins i tot esportistes. La pell és dura al tacte, ferma i els nòduls són visibles sense necessitat de pessigar la pell amb els dits. Es troba principalment a la cara externa de les cuixes i els glutis, que adquireixen aparença rugosa, amb clotets. Pot provocar dolor quan es pressiona o pessiga la pell.
• Tova o flàccida: més comuna en dones de 30 a 40 anys, afecta persones sedentàries o que han variat de pes bruscament. Es localitza principalment a les cuixes, l’abdomen, els braços, l’esquena i els glutis. És un teixit esponjós de consistència flàccida i gelatinosa i no sol ser dolorosa.
• Edematosa: més freqüent en dones de 20 a 40 anys, és la menys comuna de les tres. Es localitza sobretot a la part inferior de les cames, encara que també pot afectar les cuixes i genolls. A conseqüència de la retenció de líquids, la seva consistència és viscosa o pastosa amb nusos i pot ser dolorosa quan es toca. De vegades, fins i tot, pot arribar a ser incapacitant. En aquest cas, es requereix tractament mèdic.

La cel·lulitis afecta, en major o menor grau, a gairebé totes les dones; en concret, entre el 85% i el 98% la pateixen, segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV). És molt poc freqüent en homes, encara que aquests també poden patir-la. La raó d’aquesta diferència rau en l’efecte de les hormones femenines (estrògens i progesterona), que fan que les dones tinguin més quantitat de teixit gras. Si es compara la seva incidència per races, afecta a totes, però és més comú en la blanca i menys en l’asiàtica.

Com es forma la cel·lulitis? Quina és la seva causa?

En general, es coneixen poc les causes de la cel·lulitis. El que sí que se sap és que afecta unes estructures en forma de cordons fibrosos, llargs i durs, que subjecten la pell al múscul i entre les quals hi ha greix. A mesura que es va acumulant major quantitat de greix, aquesta empeny la pell cap amunt, mentre que els cordons s’estiren cap avall. Aquest fet torna la superfície de la pell irregular.

D’altra banda, influeixen en la seva aparició aspectes com el gènere, l’edat i el pes: encara que la cel·lulitis també pot afectar les persones primes i/o en bona forma, és més freqüent en persones amb més greix corporal. Per aquest motiu, quan apareix en persones primes o esportistes, és en la seva forma dura o compacta, mentre que en persones més sedentàries es produeix la tova.

Tal com hem avançat, afecta més sovint a les dones que als homes, ja que els factors hormonals juguen també un paper rellevant perquè aparegui cel·lulitis. Per això, l’embaràs, el període premenstrual, la menopausa o l’ús d’anticonceptius orals també poden afavorir el seu desenvolupament. També existeix un important factor genètic en la seva formació, ja que la cel·lulitis sol ser hereditària, i metabòlic, si hi ha malalties que afecten el drenatge limfàtic com la diabetis o l’obesitat.

Altres factors que poden afavorir l’aparició de cel·lulitis estan relacionats amb l’estil de vida: abusar de greixos i carbohidrats o seguir hàbits alimentaris deficients que no permetin eliminar correctament les impureses i les toxines.

Igualment, no fer prou exercici físic, portar una vida sedentària o abusar del tabac o de l’alcohol pot influir en la formació de cel·lulitis. Alguns fàrmacs presos de forma contínua, com els antihistamínics, poden agreujar el problema, de la mateixa manera que els factors psicològics (viure una situació d’estrès, patir depressió, ansietat o trastorns afectius).

Com eliminar-la?

Un cop s’ha desenvolupat, la cel·lulitis és un problema molt difícil de combatre. Hi ha diverses opcions de tractament, tot i que els resultats són variables i, sovint, no duradors, que poden ajudar a eliminar la cel·lulitis:

• Mesures higienicodietètiques: s’han d’adoptar hàbits saludables com realitzar exercici físic de manera regular, dormir set o vuit hores diàries i seguir una dieta equilibrada. En cas de sobrepès o obesitat, el metge pot aconsellar una dieta d’aprimament.
• Tractaments tòpics: el seu objectiu és reactivar la circulació, augmentar l’elasticitat i disminuir el contorn de les zones amb cel·lulitis mitjançant l’aplicació de principis actius capaços d’actuar sobre la microcirculació, el teixit gras i el connectiu. Poden ser preparats semisòlids que s’apliquen massatges la zona o pegats transdèrmics. Perquè siguin eficaços, és molt important utilitzar-los de manera adequada i constant.
• Tractaments mecànics: els més comuns són la pressoteràpia (un massatge pneumàtic que activa la circulació) i el drenatge limfàtic, un massatge manual que ajuda a eliminar l’excés de líquid, però que requereix constància i continuïtat per eliminar la cel·lulitis a llarg termini.
• Tractaments quirúrgics: una de les opcions clàssiques per combatre la cel·lulitis és la liposucció, però no sempre és eficaç. Actualment, existeix la lipoescultura ultrasònica, que es porta a terme amb làsers de lipòlisi i que aconsegueix eliminar el greix de manera més controlada si el volum d’aquest és petit.
• Tractaments basats en noves tecnologies: com els ultrasons, la radiofreqüència o la ultracavitació, que, mitjançant ones ultrasòniques, generen microbombolles que succionen el greix.

Ara bé, la cel·lulitis també es pot tractar introduint canvis saludables en l’estil de vida que poden ajudar a controlar-ne l’aparició. Eliminar-la és complicat, però se’n pot millorar l’aparença, sens dubte!

1. Practica exercici físic de manera regular.

Si redueixes greix i millores el to muscular, la cel·lulitis millorarà. L’ideal és combinar exercicis aeròbics amb entrenament de resistència. També és molt beneficiós caminar i/o nedar, ja que a més de millorar el to muscular i la circulació sanguínia i limfàtica, redueix l’estrès.

2. Evita activitats que dificultin la circulació.

Per exemple, romandre assegut/da, dret/a o en la mateixa posició durant períodes llargs de temps. Si el treball t’obliga a estar molt temps quiet/a, fes breus passejos de tant en tant per reactivar la circulació.

3. Segueix una dieta equilibrada.

Ha de ser sana i variada, rica en fruites, verdures i fibra, i incloure el nombre de calories adequades per a tu. També és important que redueixis o eliminis el consum dels aliments rics en sucres refinats, les carns i els lactis, ja que afavoreixen l’acumulació de greixos, i que masteguis a poc a poc, no piquis entre hores i mengis sempre a la mateixa hora.

4. Evita el tabac i l’alcohol. 

Aquests hàbits contribueixen a l’acumulació de toxines. Igualment, redueix el consum de cafè i sal, ja que afavoreixen la retenció de líquids.

5. Beu aigua en abundància.

Evita deshidratar-te. Prendre entre dos i dos litres i mig al dia t’ajudarà a eliminar toxines i, per tant, a prevenir la cel·lulitis.

6. Fes-te massatges i hidrata la pell de manera regular.

Els massatges contribueixen al drenatge limfàtic i a una millor microcirculació. Podeu fer servir les mans o algun dispositiu elèctric específic i aprofitar per hidratar la pell amb un preparat anticel·lulític. També va bé raspallar la pell abans de la dutxa o el bany, sempre que no estigui molt seca, cremada o danyada.

7. Evita els banys amb aigua molt calenta.

Una temperatura massa elevada pot afectar la circulació.

8. No facis servir peces de vestir massa ajustades.

Els cinturons, les faixes o els pantalons estrets poden alterar la circulació. També és important que evitis els talons alts i fins.

9. Dorm almenys vuit hores diàries.

Mantenir horaris regulars quan te’n vas a dormir t’ajudarà a gaudir d’un descans més reparador i, d’aquesta manera, prevenir la cel·lulitis.

10. Evita l’estrès i ansietat.

Els factors psicològics poden, igualment, augmentar el risc de patir aquest problema de la pell. Si cal, aprèn tècniques de relaxació i practica activitats que t’ajudin a gestionar l’estrès com el ioga o el mindfulness.

Tens cel·lulitis? T’agradaria millorar-ne l’aspecte? Vine a la farmàcia i t’ajudarem a triar un producte específic per a tractar el teu cas. Som-hi!

El cabell es troba sempre en constant renovació i és normal que caigui. A més a més, si la nostra alimentació és pobra en carn, peix i fruites, és inevitable que la fase de caiguda es perllongui o la caiguda es magnifiqui.

Per evitar una pèrdua excessiva del cabell és important rebre el tractament adequat i consumir les següents vitamines i minerals:

Ferro

Ajuda a mantenir els fol·licles del cabell sans. Els aliments rics en vitamina C multipliquen el seu efecte!

Zinc

És un dels minerals més importants per assegurar un bon estat del cabell i les ungles. És present en la majoria d’aliments, però els que en tenen més concentració són: la carn, el peix, el marisc, els ous, els espàrrecs, les figues, les albergínies, l’api i les patates.

Coure

Gràcies a aquest mineral, la sang circula millor. Si menges cacau, bolets, llegums i fruits secs freqüentment, no caldrà que te’n preocupis més!

Magnesi

Importantíssim per la metabolització de les proteïnes, en són una font important els plàtans, els alvocats, els llegums, els fruits secs i en general, els cereals integrals i les verdures.

Vitamina A

No només prevé i disminueix la caiguda del cabell, també n’estimula el seu creixement! Aliments com els ous, el fetge, les verdures, la llet fortificada i l’oli en són portadors!

Vitamines B

Peix, carn, soja, ous, llegums, fruits secs, cereals integrals… Tots ells oxigenen la sang i per conseqüència, també els fol·licles pilosos. L’aliment que té més concentració de vitamines del grup B? El llevat de cervesa! Implementa’l en sopes i purés i assegura la vitamina B!

Vitamina C

Els cítrics, els espinacs, el bròcoli i el kiwi en contenen. Aquesta famosa vitamina sintetitza el col·lagen, essencial per tenir el cabell sa.

Vitamina E

Les nous, les verdures de fulla verda, la soja i els olis vegetals són grans portadors d’aquesta vitamina que enforteix el cabell.

Vitamina H

Forma part del mateix grup de vitamines que la vitamina B i combat la generació de greix al cuir cabellut i dóna elasticitat al cabell. També ajuda a produir queratina.

Ara que ja saps quins són els minerals i vitamines necessaris per gaudir d’un cabell sa, tingue’ls presents dia a dia! Com ja has pogut observar, un estil de vida saludable és fonamental perquè la caiguda del cabell no sigui excessiva i si veus que no disminueix al cap d’uns mesos, consulta’ns a la farmàcia!

Una bona salut sexual és aquella que es viu de manera integral, autònoma, igualitària, satisfactòria i respectuosa, amb garantia de drets sexuals i reproductius. El concepte de sexualitat ha estat definit de maneres ben diverses al llarg del temps i segons factors culturals, religiosos i socials. Cal tenir-ne cura durant tota la vida i s’expressa des de les emocions i el comportament.

Algunes malalties com la diabetis, la hipertensió, la hipercolesterolèmia i les afectacions neurològiques, entre altres, poden afavorir les disfuncions sexuals i afecten tant homes com dones. Tot i així, aquestes malalties poden ser tractades de manera que la sexualitat se’n vegi menys afectada.

Actualment, homes i dones gaudeixen d’una vida més llarga i amb més bona salut. Com a resultat d’aquesta millora, moltes parelles continuen gaudint de la intimitat satisfactòriament. Ni la menopausa ni l’andropausa signifiquen la fi de la vida sexual de la dona i l’home, encara que sigui la fi de la vida reproductiva.

Informar-se i parlar amb altres persones, la parella, familiars, amics i consultar amb un professional en cas que sigui necessari, pot millorar la salut sexual en gran manera.

 

Buscar un professional de la salut sexual

Quan apareixen disfuncions sexuals que abans no es patien, no s’han d’atribuir sistemàticament a l’edat o a problemes de relació. Una consulta mèdica pot ser de gran ajuda per tractar símptomes sexològics que poden estar indicant un problema de salut general. Els darrers anys s’ha comprovat que la disfunció erèctil, per exemple, pot ser un símptoma d’un problema cardíac o circulatori, i de vegades, pot anticipar el diagnòstic d’una cardiopatia isquèmica, una prostatitis o una inflamació de pròstata.

 

Opcions i tractaments per millorar la salut sexual

El desig sexual pot estar influenciat per molts factors no físics. Una manca de desig pot indicar problemes de la glàndula hipofisiària o altres glàndules hormonals. L’estudi de les relacions de parella i de les relacions personals i laborals pot ser de gran ajuda per tractar-ho. Així doncs, l’enfocament de les disfuncions sexuals ha de ser transdisciplinari i causal, tenint en compte que diverses causes poden intervenir-hi al mateix temps.

 

Adaptar la sexualitat als canvis

Durant les diferents etapes de la vida, la sexualitat es viu de manera diferent. Cal escoltar-se a si mateix i no actuar sota pressió de comportaments estereotipats que poden fer difícil la satisfacció. Explorar el comportament del cos davant diferents estímuls és fonamental, així com no focalitzar únicament la vivència de la sexualitat en les relacions coitals. 

En el cas dels homes, per exemple, cal tenir present que el període refractari entre cada relació coital s’allarga amb l’edat. Per tant, cal disposar-se a tenir relacions quan l’home senti que la seva funció sexual està disponible, ja que en cas contrari, s’arrisca a no tenir l’erecció adequada i a pensar que té una disfunció erèctil.

Les dones, en canvi, han de tenir en compte la lubrificació vaginal, ja que quan s’arriba al període menopàusic la lubrificació tarda més a venir i cal un estímul sexual més gran perquè sigui l’adequada. És per això, que la dona, més que mai, ha de decidir el moment de la penetració.

Durant la joventut, passa el contrari: els nois tendeixen a ejacular més ràpidament i això pot fer que la noia no tingui temps d’arribar a un bon punt de satisfacció sexual. Així doncs, en aquesta època és important aprendre a sincronitzar els ritmes sexuals.

 

Les infeccions de transmissió sexual

Les ITS es poden transmetre fàcilment per contacte físic durant les relacions sexuals i poden ser causades per virus, bacteris o paràsits. Afecten sobretot els òrgans genitals, però també es poden localitzar en altres llocs: l’anus, la boca o en diferents òrgans si envaeix el sistema sanguini o limfàtic. Per prevenir-les, és necessari utilitzar sempre anticonceptius.

 

Disfuncions sexuals femenines i masculines

Les disfuncions sexuals afecten tant homes com dones. A banda del vaginisme i la disparèunia, les disfuncions sexuals femenines més comunes són:

• Desig sexual femení parcialment inhibit o hipoactiu.
• Desig sexual femení totalment inhibit.
• Aversió sexual femenina.
• Anorgàsmia en totes les seves formes.

Pel que fa als homes, a més de l’ejaculació precoç i la disfunció erèctil, les disfuncions més comunes són:

• Ejaculació retardada o manca total d’ejaculació (anejaculació).
• Desig sexual masculí parcialment inhibit o hipoactiu.
• Desig sexual masculí totalment inhibit.
• Aversió sexual masculina.
• Disparèunia.

Si tens problemes sexuals, consulta un especialista sexòleg/a perquè t’assessori, i recorda que a la farmàcia trobaràs tota mena de productes per garantir la teva salut sexual. Tingues-la present! No te n’oblidis!

¿Sabies que la vacuna contra la COVID-19 és el punt final d’un llarg procés científic? Els darrers mesos, més de 250 grups científics i de recerca han col·laborat i participat en desenvolupar la vacuna contra la COVID-19. Des que va començar la pandèmia, la voluntat de trobar una vacuna que frenés els contagis ha estat l’objectiu principal a nivell mundial. La pandèmia, com és ben sabut, està generant costos humans i econòmics que només es poden fer front a partir d’una resposta internacional organitzada i eficaç. El procés d’investigació ha estat gestionat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i té l’aprovació de l’Agència Europea de Medicaments (EMA), la qual té un paper rellevant a l’hora de desenvolupar, distribuir i aplicar les vacunes. 

La vacunació també possibilita la immunitat de grup, fonamental per minimitzar els efectes de la pandèmia; quan una part de la població ja té els anticossos proporcionats de la vacuna, el virus queda bloquejat i disminueixen la seva propagació i contagis. Així doncs, la vacuna contra la COVID-19 és, sense cap mena de dubte, l’eina principal per fer front a la pandèmia, així com respectar les mesures higièniques necessàries: distància de seguretat, rentada de mans, mascareta i ventilació d’espais tancats.

 

Com funciona la campanya de vacunació?

La campanya de vacunació avança progressivament en funció de les dosis de vacuna disponibles, per això es prioritzen certs col·lectius de la població (aquells amb més risc de patir la COVID-19 i de transmetre-la). 

Avui dia, la disponibilitat de les dosis és progressiva i algunes vacunes presenten condicions de conservació i manipulació especials que en dificulten la logística de distribució i l’aplicació. A l’Estat espanyol, el grup: Ponència de Programa i Registre de Vacunacions de la Comissió de Salut Pública és qui té en compte els principis d’igualtat, equitat i dignitat de drets a l’hora de gestionar la vacunació, així com les normes legals d’aplicació i les recomanacions internacionals. 

 

La vacuna es durà a terme de forma anual?

Encara no se sap segur si les vacunes contra la COVID-19 proporcionaran protecció a llarg termini. Tot i així, les dades disponibles són encoratjadores: la majoria de persones que es recuperen de la COVID-19 desenvolupen una resposta immunitària que ofereix protecció contra una nova infecció. Caldrà conèixer en quina intensitat i durada es materialitza aquesta protecció els propers mesos.

 

Embarassades i mares lactants es poden vacunar?

Tot sembla indicar que no hi ha cap problema de seguretat en la vacunació d’embarassades. Tot i així, com no hi ha evidències suficients per recomanar-ho, de moment, les mares gestants hauran de posposar la vacunació. En situacions particulars: quan les embarassades siguin professionals sanitàries o tinguin un alt risc de complicacions de COVID-19, la vacunació es pot plantejar valorant-ne els beneficis i riscos juntament amb el personal sanitari que segueixi l’embaràs.

En el cas de les mares lactants, no es considera que la vacuna suposi cap risc. Per tant, les mares que alleten el seu nadó poden rebre la vacuna i no és necessari suspendre la lactància durant els dies posteriors a la vacunació.

Et queden dubtes? Tria fonts d’informació fidedignes com: Salut Gencat i posa- t’hi en contacte en cas que ho necessitis. I sobretot: recorda que per formar part de la solució, cal que et vacunis!